dimarts, 2 de març de 2010

NITS SENSE SOMNIS

Vaig llegir en algun lloc que no somiar, et fa tornar boig i, finalment, et mata. Crec que es referien al somnis que tens mentre dorms. Allà no deia res dels somnis que tenim durant el dia, d'aquelles il·lusions que mai es realitzen i que caben esdevenint només somnis.
Ja fa molts dies que no tinc somnis -ni de nit, ni de dia- i que no els trobo a faltar. Només dormo una o dues hores a la tarda. De nit, res de res. Bé, menteixo, a vegades una hora, a tot estirar una hora i mitja. No sé fins quan durarà, però es fa cada dia més dur. D'aquí uns dies, si això continua igual, entraré a formar part de la categoria dels Zombis. Sort que la cafetera és la meva gran aliada temporal. Sé que aquesta aliada és traïdora i que les meves artèries acabaran dures i enterques.
Ahir va ser un gran dia, un dia d'aquells en els que veus que la teva feina serveix d'alguna cosa, que veus resultat tangibles. També va ser el dia de la veu dolça i així el titularé en el meu santoral particular. De la resta, poca cosa destacable. Només petites coses que et fan recuperar parcialment la confiança en la condició humana i que suposen la darrera taula de salvació. No espero res que em faci presagiar un gir significatiu en la meva vida. Només un punt de llum pot significar l'inici d'una cosa especial. No ho sé, el temps ho dirà.
Avui he enviat els dos relats. Hi tinc grans esperances però no és fàcil arribar a la final d'aquests concursos. Darrerament hi ha molta competència i s'ha de presentar un bon text. Per sort, tinc més de 300 relats escrits -també micros i hipers- i em puc permetre anar fent la roda entre tots els concursos i tots els relats. He d'actualitzar-los, això sí, però la base ja la tinc escrita -alguns des de fa anys- i només calen els darrers retocs. Em presentaré a un que ja vaig guanyar fa anys i que en una altra edició vaig quedar tercer. Són 1.200 €,  placa i la publicació. No és cap fortuna però per 10 pàgines, què voleu? A més, el termini de presentació acaba a finals de juny.
Vaig a preparar-me per d'aquí a una estona anar a treballar. La vida és així, no perdona. Avui penso que pot ser un dia tranquil i que podré acabar coses pendents. Tampoc és que en tingui moltes, però vull fer net i començar noves coses. Després més... 

4 comentaris:

  1. Com segueixi amb aquest ritme de descans, podrem llegir la primera mort narrada per blog

    ResponElimina
  2. Espero que no!!! Malgrat això, escriure fins el darrer moment la "Crònica d'una mort bloggejada"

    ResponElimina
  3. Hola Exor,
    tu no moriràs de no dormir, et matarem la Sònia i jo "a polvos", com les rates.
    Quedem demà al tren, OK?

    ResponElimina
  4. Hola guapetonas,
    com estem? D'acord, demà al tren. El dijous tinc un sopar. Podríem quedar desprès per tal de rematar la jugada?
    D'acord, vull ser una rata i morir en els vostres braços... bé, amb vosaltres!
    Un petó.

    ResponElimina