dijous, 18 de març de 2010

SOMNIS I IL·LUSIONS

Ahir al matí vaig rebre un vídeo amb imatges de la Carla Bruni sense gaire roba. Un amic -sempre pendent de pujar-me la moral- va tenir la gentilesa de fer-me aquest regal matutí. Gràcies amic! No saps com t'ho agraeixo! Vist que no puc entrar en el regne dels somnis, sempre és bo tenir alguna il·lusió, malgrat sàpiga que és poc probable que es materialitzi. 
He fet una petita pausa en un nou relat que estic escrivint i, mentre escolto Maná -com m'agrada aquest grup!- recordo la seva imatge -molt semblant a la d'aquesta foto que acompanya el post-, torno a maleir la meva sort i enyoro la seva pell. Ja no hauria d'afectar-me, però el temps no ho cura tot i -més de vint anys després- encara continuo recordant-la.
Serà hipòcrita, direu. No, no té res a veure una cosa amb l'altra. La vida -per alguns dissoluta- que porto, no és altra cosa que la conseqüència de la recerca infructuosa de la felicitat. No sé si aconseguiré alguna vegada trobar algú -ja no com ella- que m'ompli tant com ho va fer ella. Malgrat la meva il·lusió seria poder estar amb ella -cosa totalment impossible- sóc conscient que no pot ser. Només alguns dies, encara somio amb ella i retornen els moments més feliços de la meva vida.
Us deixo una antiga -però molt bonica- cançó: 

El Jinete
Por la lejana montaña
va cabalgando un jinete
vaga solito en el mundo
y va deseando la muerte

Lleva en su pecho una herida

va con su alma destrozada
quisiera perder la vida
y reunirse con su amada

La quería mas que a su vida

y la perdió para siempre
por eso lleva una herida
por eso busca la muerte

Con su guitarra cantando

se pasa noches enteras
hombre y guitarra llorando
a la luz de las estrellas

Después se pierde en la noche

y aunque la noche es muy bella
el va pidiéndole a Dios
que se lo lleve con ella

La quería mas que a su vida

y la perdió para siempre
por eso lleva una herida
por eso busca la muerte.


Fins d'aquí a una estona...

6 comentaris:

  1. T'agraden els pits de la Ciara? Són més o menys com els meus:

    http://www.youtube.com/watch?v=3CQEvlil68M&feature=related

    Tu també podries dir com és la teva musculatura...


    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. Les sàvies llengües diuen que tot torna...però,no de la mateixa manera.

    ResponElimina
  3. Hola Anònim,
    Estan força bé. El més important en aquestes coses és que siguin proporcionats.
    Una altra cosa que és molt important és que la persona estigui satisfeta del seu cos. Tots tenim el cos que tenim i -si bé tot és millorable- el més important és no tenir una continua insatisfacció.
    Ja et dic, em semblen força bé.
    De la meva musculatura?. Bé, sóc una persona amb força física i que té el cos propi d'una persona que ha fet esforç físic -pel que tenia que estar preparat- durant molts i molts anys.
    Un petó.

    ResponElimina
  4. Hola Maria,
    Per això dic que no pretenc substituir ningú -cada persona és un món completament diferent-, només prentenc arribar a trobar algú que em desperti els mateixos sentiments.
    Un petó

    ResponElimina
  5. Hola xavalote!!!!
    Estic a Dhaka (Bangla Desh)fent feineta. Fa una calor impressionant! Aquí ja és de matinada i estic prenent la fresca al balcó del Sheraton (bons records, eh?.
    Escolta, ahir vaig parlar amb el Lupus, que ara està per Egipte, i hem quedat per anar de festa a BCN la propera setmana. Ja et trucarem i quedem per muntar una festeta.
    Una abraçada company.

    ResponElimina
  6. Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Ronin
    Com va? Una feina? Cabró, si tu no saps què és treballar!
    D'acord, miraré de muntar-m'ho la setmana que ve per tal de fer una festeta.
    Tenim moltes coses per explicar-nos. Hi ha coses que han canviat (m'han dit que torna "La Fallera"). Que no els passi res!!!
    Una abraçada, amic!

    ResponElimina