Veig que l'amic Lupus continua el seu viatge i aquest cop ha entrat al bloc des de Jiddah, una bonica població d'Aràbia Saudita propera al Mar Roig. Quina serà la teva propera parada? Egipte o Israel? Si vas a Israel saluda al nostre comú amic l'Uriel. Encara li dec una visita de cortesia. Cada vegada que ell ha vingut a casa nostra per feina hem quedat per veure'ns. La darrera vegada -ja fa anys- que vaig estar treballant a prop d'Israel, no el vaig poder visitar i em va saber greu.
A través de les converses amb l'Uriel i el Yasha vaig entendre la realitat israeliana i vaig aprendre a separar el gra de la palla en el conflicte de l'Orient Mitjà. Ni tot és com ens ho expliquen ni -com ja he dit en diverses ocasions en aquest bloc- tots els israelians són com ens ho volen vendre. L'esperit de supervivència és el que anima a tots els pobles i els poble israelià no és aliè a aquest esperit. El problema és que, en ocasions, les formes fan perdre aquell punt de comprensió davant les causes. També és més fàcil i popular alinear-se a favor del palestins. Us imagineu viure en mig d'un polvorí on tots els països que us envolten estan en contra vostre? No ha de ser fàcil, gens fàcil.
Trobo a faltar aquests viatges, aquest anar d'un lloc a un altre. Trobo a faltar aquest risc controlat -o, a vegades, incontrolat- que em feia pujar l'adrenalina i que em feia estar viu. Darrerament sóc massa sedentari, massa acomodat. Em manca la passió de la Yasmina -meravellosa dona que vaig conèixer al Líban- o la dolçor de la Ruth -israeliana que ha acabat vivint a Londres-.
Aquest matí -com cada diumenge- mentre em prenia el cafè i llegia El Periodico -aquest libel (és una opinió personal) que més que un diari sembla el Gran Basar- veia com des d'aquelles pàgines es justificava allò que és injustificable i com es culpabilitzava a les elèctriques i a la pròpia població dels efectes de la nevada. S'ha de ser impresentable! També ens deien com reaccionaven els habitants d'altres països davant de nevades -que no tenen res a veure amb aquesta- i com no critiquen mai els seus respectius governs. És a dir: la culpa no és del govern i no és "cool" criticar el govern.
Llegeixo a La Vanguardia que sembla ser que el Tripartit farà un pa com unes hòsties a les eleccions del novembre - a les que espero que no arribem però, coneixent-los, els hauran de treure amb aigua bullent-, cosa que em produeix un infinita satisfacció. Ja n'hi ha prou de mantenir vividors als que només els preocupen les xorrades més insòlites.
Jo sóc home de diverses lectures i, quan he començat a llegir La Gaceta, he vist que ja està identificada la persona clau del tema Faisán. Sembla ser que hi ha una relació directe entre aquest personatge i el ministre Rubalcaba. No ho sé, però crec que la degradació de la vida política és generalitzada, a nivell local, autonòmic i estatal. Espero que alguns ciutadans es treguin la vena dels ulls i vegin a quina situació ens han portat els "Salvadors de la Pàtria". Espero que ho facin. Hi ha moltes veus -de la meva absoluta confiança i que ho van viure en primera persona- que comparen la situació actual a la que es va viure durant el període 1934-36. Esperem que no sigui necessari que això acabi igual que llavors.
En tot cas, visquem tan bé com puguem. Potser qualsevol dia el món s'acaba i ja no hi som a temps....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada