dimecres, 17 de març del 2010

HIPERACTIVITAT

En arribar a casa, per celebrar el magnífic dia laboral i personal, he decidit contestar els comentaris del bloc, posar música de Parálisis Permanente (us recomano que mireu una mica la seva discografia) i escriure un nou post. Aquesta hiperactivitat em matarà!!! El matí? Fantàstic. La tarda? Fantàstica. La nit? La nit, aquell espai de temps en el que la gent normal dorm i jo escric. Espero que dormint, francament (sembla mentida que encara em quedin esperances de poder-ho fer).
Demà serà un bon dia, ho oloro a l'ambient. Hi ha dies que pots preveure com sortiran, com si fossin transparents i poguéssim veure des del dia anterior com seran. Contràriament, hi ha dies en els que valdria més quedar-se al llit (en el meu cas, seria suficient quedar-me a casa). Les sorpreses ja no ho són, ja hi poques coses que em sorprenguin. Avui, dinar amb un amic -que sempre és gratificant- i sobretaula d'anàlisis. Sembla mentida del que pots assabentar-te en una sobretaula -jo sempre he pensat que era el lloc i el moment en el que es feien els millor negocis- i com pot arribar a riure de situacions kafkianes i surrealistes que ens proporciona la vida. 
D'altra banda, avui ha estat un dia d'informacions valuoses. Aquestes informacions em permetran fer-me un bon fart de riure d'aquí pocs dies. Hi ha complicitats que em proporcionen moments brillants que fan rescabalar-me dels mals moments. Crec que es presenta una nova situació prou interessant i que pot ser objecte de grans canvis. 
Bé, ja s'ha acabat el repertori de Parálisis Permanente i començo amb Sopa de Cabra. Què voleu? Jo sóc l'home dels mil contrastos i gaudeixo amb cadascuna de les mil cares de la vida. Mai m'hauria imaginat fa vint anys que arribaria a la meva edat amb aquestes ganes de menjar-me el món i amb aquesta permanent ànsia de fer coses. Si bé la meva vida ha sigut molt intensa, encara conservo aquell punt d'inconformisme, d'insatisfacció i de curiositat per tot allò que em rodeja. No vull convertir-me en un vegetal. Vull continuar tenint la sang calenta, foc a les venes i la satisfacció de fer gaudir a aquelles que volen compartir els seus desitjos amb mi.
De moment, ja n'hi ha prou. D'aquí una estona -o ja entrada la matinada- més.
PS: Anna, avui provaré una altra vegada el teu remei casolà però no crec que Morfeu m'accepti. Coses que passen i que no podem controlar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada