diumenge, 7 de març de 2010

VISIÓ DE FUTUR (ANEU-VOS A CAGAR)

Després d'unes poques hores de descans, ja em torno a trobar en condicions d'explicar-vos unes quantes coses que em passaran en un futur pròxim. No, no és inspiració Divina. Només és lligar caps amb unes informacions que m'arriben -de forma interessada- i que no tenen altre propòsit que tornar a encendre un foc. Aquests focs són d'encenalls, això també és veritat, però ja en començo a estar cansat d'estar permanentment pendent d'unes rucades que no porten enlloc i que només retraten als seus protagonistes:
1.  Algú demostrarà que prefereix posar-se medalles i fer-se veure, sacrificant l'efectivitat. Haurà ocultat durant dies uns petits problemes de fàcil resolució  (mi tesoooroooo!!!!) els farà públics davant tothom en el moment que ell hi sigui, com si fos el Gran Solucionador. Sembla mentida que no entengui que, amb aquestes coses, només demostra que té una desmesurada ànsia de fer-se veure i que és capaç de perllongar un problema per tal de fer veure que és un gran gestor. El problema és que ja és públic i notori que tarda setmanes en solucionar coses que haurien de solucionar-se en hores. Patètic, ara ja és patètic.
2. El "duo sacapuntas" ha tornat a fer la seva tournée i a ficar-se en coses que no els haurien d'importar. La darrera vegada van fer cas a totes les seves "brillants idees" -totalment inútils- i es van quedar tan amples. Com avorreixo aquesta aquesta actitud ansiosa de voler estar pendents de tot!!! De tot el que no és de la seva competència, és clar. Si volen, ja els faré una llista de coses que sí que són de la seva competència i que fa mesos que no acaben de solucionar. 
Ja us aniré informant de com evoluciona tot plegat. Pot ser molt divertit. Uns fent veure , davant del món, que són resolutius -però sense saber de què estan parlant, cosa que els pot deixar en evidència- i els altres pontificant sobre temes que desconeixen i que impliquen actuacions inútils. El problema, en ambdós casos, no és que ho facin -la naturalesa humana és així d'imperfecta-, el que em sembla més trist és que els permetin engrandir el seu ego -i fer-los creure que fan alguna cosa bona- a base de rucades. Ja s'ho faran!!! Si són feliços així, no seré jo qui els faci veure la trista realitat... Amb això només aconsegueixen que cada dia em senti més aliè a aquesta constant Patum de Lluïment en la que s'ha convertit tot plegat.
Francament, ja no penso sacrificar ni un minut més del meu temps -en tinc poc, és molt valuós i és meu- mentre vegi que aquella olla de grills no té cap inconvenient en perdre hores, dies i setmanes pel seu lluïment personal i per les seves lluites intestines. La vida és bella i no penso perdre el temps en fer altra cosa que allò que he de fer. M'importen una merda les lluites intestines, les ànsies i ínfules de poder -fictici i ridícul si no es té coneixement de les coses- i aquest constant marejar la perdiu amb xorrades. Ho sento, jo estic per altres coses....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada