divendres, 18 de maig del 2012

ASSORTITS DIVERSOS

Em pensava que tornaria a casa més tard, però avui és divendres i el cansament de tota la setmana -combinat amb la meva avançada edat-, comença a fer estralls. Avui ha sigut un dia d'assortits diversos, de menús variats.
D'una banda, una tranquil·litat inusitada -i fictícia- a la feina, cosa que sempre s'agraeix i més en divendres. Malgrat tot, a darrera hora el corre-corre de sempre. 
Arribada a casa, dinar i migdiada trencada per un assaltant del son, pertorbador de somnis i fdlgp que només despenjar el telèfon m'ha dit -amb veu mecànica - "Buenas tardes! Estamos recorriendo su zona para hacerle la mejor oferta en telefonia...", amb un accent sud-americà que no podia amb ell. Ja està, la migdiada a prendre pel c...!!!
Contestar correus -de forma volguda i amb ganes- i conversa animada i molt interessant amb una amiga. Tard, es fa tard!!! Amb la conversa ja no recordava que havia quedat per fer un mos amb uns amics i per poc no arribo tard. Res complicat: uns assortits de patés i formatges amb unes torradetes i uns gotets de vi.
El més important d'aquestes trobades és la grata companyia, la tertúlia sobre el cel i la terra, sobre els homes i la Divinitat. Un parell d'horetes i tothom cap a casa, que és divendres i la penya està cansada de treballar. És el colofó magnífic a una setmana desigual, dispar, amb llum i ombres... i amb un canvi d'actitud davant la vida força important. Pelarte-la -amb perdó- tot i tothom té aquests avantatges: res ni ningú són motiu de preocupació (en alguns casos, cal exclamar: Ja era hora!!!!). La vida es torna més fàcil, més tranquil·la, més vivible. Deixar de discutir per coses que -malgrat són evidentment necessàries- personalment no t'aporten ni et treuen res, et proporciona un aura de serenor pròxima als santons hindús. Veure com altres donen voltes a temes totalment obvis i que no mereixen ni dos segons de discussió, fa un retrat de la manca de criteri i de preceptes i conceptes clars.
Doncs bé, ara dos dies diferents: dos dies de dedicació absoluta a reconstituir l'ànima i el cos. 
Avui un regalet amb ritme per començar bé el cap de setmana!

4 comentaris:

  1. jejej...segueixo inexistent, no sé si ara fins i tot m´agrada!!
    Bon ritme, si senyor!
    Bessets de cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna.
      Misteri aclarit: si mires un comptador, posa Palma i si mires l'altre -més o menys per l'hora que has fet el comentari- posa Las Palmas, Canarias. Coses de la tècnica!!!!
      Uns bessets localitzats.

      Elimina
  2. Important "aquí i l'ara".. .Bon finde!

    Ah, per cert, gràcies pel regal, malgrat m'ha estat impossible escoltar-lo...massa records dela persona que més he estimat a la meva vida...Però malgrat tot, gràcies la música de Santana és genial!

    Petons!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Jo tinc una especial debilitat per Santana i per Manà. En aquesta cançó conflueix la genialitat de tots ells.
      Un petonàs... o dos.... o tres.... o quatre.... o mil!!!

      Elimina