Si haguéssim de comparar els nostres recorreguts vitals el més fàcil seria fer-ho en relació a les vies del tren. A vegades, en el nostre camí coincidim amb gent diversa -molta apareix, es creua amb nosaltres i desapareix veloçment- i existeix la possibilitat que trens procedents d'altres direccions acabin viatjant per la nostra mateixa via. D'altres vegades, ens trobem frontalment a la mateixa via i, llavors, es produeix el desastre.
En ocasions, aquesta mateixos trens es desvien -ho sento, mentre escric aquest post, tinc una batalla oberta a l'Apalabrados- i segueixen el seu camí, lluny de nosaltres. D'altres cops som nosaltres els desviats per aquest guardaagulles còsmic que es diu "Destí". El més curiós és que mai podem saber en quin punt del nostre viatge trobarem un encreuament de vies i, malauradament, tampoc podem saber què en sortirà i quin serà el nostre proper destí. Les relacions humanes són així de capritxoses i mai podem tenir la seguretat de quin serà el següent pas, el següent desviament.
Mentre tot això s'aclareix, vaig a fer una parada en una estació i, previ vermut, faré un dinaret.
Moltes vegades s'ha utilitzat la metàfora del tren en plan "si no l'agafes hass perdut la teva oportunitat", i jo me l'he cregut. Però ara, preferiria pensar que els trens i les vies són infinits, i si no pujo a un en pujo a un altre, i si no em creuo amb unes persones o amb iuns esdeveniments esperats, me'n creuaré amb uns altres. que els trens no paren, com la vida mateixa, encara que a vegades ho sembli... Casualitats, destí...això no ho sé, se m'escapa.
ResponEliminaEl teu post m'ha recordat a un conte que vaig llegir fa uns anys. Potser ja el coneixes, però per si de cas, te'n deixo el link. Espero que t'agradi!
http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/esp/arreola/guarda.htm
Petons!
Efectivament Raquel,
EliminaEls trens i les vies són infinits. Les combinacions són infinites i res està predisposat. El destí és capritxos i -a vegades- força cruel, però no hem de donar-li la satisfacció de veure com ballem la seva música.
Malgrat estic subscrit als contes de ciudadseva, aquest no l'havia llegit. M'ha agradat!
Petons!!!
'Mai podem tenir la seguretat de quin serà el següent pas, el següent desviament'... és per això que la vida és un sorpresa perquè no hi ha res de segur (excepte la mort). Si fos previsible, seria avorrida, no hi hauria al·licient. Tanmateix, un excés d'al·licients -personalment- tampoc m'agrada.
ResponEliminaHola Ariadna!!!!
ResponEliminaSi senyora, en la diversitat vital, en un futur -moderadament- imprevisible és on rau part de l'emoció de viure.
Un petonàs imprevist i sorprenent
Si no et fa res, tornaré a la vía d´ahir...et vaig voler deixar comentari abans d´anar al llit, però els senyors del blogger no em van deixar.
ResponEliminaQui diu que els trens no tornen? d´aqui una estoneta jo si tornaré a la nit anterior ;)
Fins ara...
Hola Sa Lluna.
EliminaJo no sé si tornen o no, però segur que sempre en pots agafar un altre. Potser aquest altre t'agrada més que el primer...
Bessets de via ampla.