diumenge, 6 de maig del 2012

I'M TIRED

Realment, estic molt "tirat". És una qüestió física barrejada amb un cansament anímic. Potser és que no sé viure la vida?
Fa unes hores, una amiga em feia una reflexió que, a continuació us transcric:
Té sentit la vida amb un cos espatllat?
La vida no té sentit, amb cos espatllat o sense!
Efectivament, potser el millor és no entestar-se en  buscar cap sentit a la vida, cap objectiu final. Potser la felicitat rau en no buscar -ni esperar-ne- cap mostra de racionalitat, de normalitat, de lògica... Potser tot és caos i un terra movedís del que mai podem refiar-nos? Potser busquem una estabilitat que no existeix? Potser ens hem de limitar a viure sense esperar-ne res més, sense cap aspiració o esperança? Potser només som conillets d'índies que viuen les seves vides en un Gran Hermano universal? No ho sé!!!
Ja fa temps que he deixat de tenir cap tipus d'obsessió per perllongar la meva vida més enllà del que sigui necessari. No tinc cap mena d'interès per assistir al lamentable espectacle de la meva decrepita existència. Ho sento, és així com ho penso!
...Abans d'ahir, ahir, avui, demà, passat demà... i tota una vida navegant entre aigües turbulentes, aigües obscures que mai deixen veure el que s'amaga en el fons de l'estany. Potser no cal haver de conviure amb tot això i és possible viure una altra vida!!!
Avui no és un dels meus dies més optimistes -tampoc és que en tingui gaires- i deu ser que avui és un d'aquells que cal dir-ne dies realistes. Potser més val anar a dormir d'hora i cloure'l quan abans millor. Potser sí que sigui això !!!!


9 comentaris:

  1. Benvolgut amic, deixant de banda que tens tota la raó en els teus plantejaments sobre el sentit (o la seva inexistència) de la vida. Deixant de banda també que em sent exactament com tu (potser sigui el canvi d'estació, potser sigui que entram en una edat madura). I deixant de banda finalment que els Simon & Garfunkel són molt bons...
    Deixant de banda tot això, Exorcista, sent la imperiosa necessitat de dir-te que ja gemegarem en esser morts (si bé reconec que no sol aplicar aquest consell) i que el que això que t'enllaç potser t'ajudarà una micona: http://www.youtube.com/watch?v=uB1wD66Wpjo (si ho acompanyes amb una copeta de vi, funcionarà millor).
    Pentura és per allò de "mal de muchos..." però a mi em funciona!
    Bona setmana i "a por ellos, que son pocos y cobardes". ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, amiga Xicarandana...
      Com n'és de genial aquest vídeo!!!! L'havia vist abans i ja no recordava com n'era de bo.
      Et responc el comentari amb una copeta a la mà. No és vi -és una mica més fort- però és el darrer glop de cada diumenge, per fer via per la fel que he de tragar durant la setmana.
      Un petó molt i molt fort!!!

      Elimina
  2. Un altre regalet...
    http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=6dbUTADDRpg

    Molt bona nit, amic.

    ResponElimina
  3. No m'agrada (alguna vegada havia de ser la primera :)).
    No m'agrada llegir tot el que escrius en el post.
    Jo també m'he sentit així durant una època, sense trobar sentit a res.
    Ara ja no.
    Només puc dir-te que primer de tot t'estimis a tu mateix (potser ja ho fas) i la resta ja ve sol. Li dones importància ales coses que de veritat la tenen i somrius (no passes) a les que en un altre moment t'haguessin tret de polaguera.
    Això no vol dir que deixis de ser tu, és només qüestió de prioritats!
    Com diu un bon amic meu "disponibilitat tota, espectatives zero" i si hi han, arriben com un gran regal.
    Un petó ple de llum, per fer fora a la foscor!

    PD: Gaudeix els dies de festa...sobretot perquè tu t'ho mereixes :)

    ResponElimina
  4. Hola de nou, Ona
    Són onades que van i venen. Hi ha coses que et decepcionen molt i t'has de recuperar. Només és una qüestió de temps. El problema és prendre't les coses massa a la valenta. Potser sí que és això.
    Gràcies pel petó. Venint de tu, ja endevino la llum al final del túnel.
    Un petonàs esperançat!!!

    ResponElimina
  5. No entendre el sentit de la vida no vol dir no buscar objectius, no tenir il.lusions o no desitjar coses, per mi és només no donar voltes a temes que potser mai en sabrem la resposta, estalviar energia.No crec, tampoc, que siguem conillets d'índies, però vaja, aquests dubtes/temes existencials requereixen llargues converses - i si són entre copes encara millor- ja que les idees són moltes i diverses, i totes argumentables.
    Per altra banda, no sóc ningú per donar consells, de fet, no m'agrada donar consells i això no prentén ser-ho, tan sols volia compartir els 4 punts d'un llibre que vaig llegir fa temps, “Els quatre acords”: 1. no facis suposicions 2. Sigues impecable amb la paraula 3. Amb tot el que facis fes-ho el millor que puguis (Si sempre ho fas tot lo millor que pots, mai podràs recriminar-te res o penedir-te de res) I 4. No et prenguis mai res a títol personal(Ni la pitjor ofensa, ni el pitjor menyspreu, ni la més greu ferida). Sí, només són paraules, però si fossim capaços d’aplicar-les crec que seriem tots un xic més feliços, no creus? Crec q tendim a dramatitzar les coses i potser, és això, el q a vegades ens fa sentir tan cansats de tot plegat.
    En fi, espero vagin bé aquests dies. Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda Rachel,
      Potser tot plegat són aquestes immenses ganes que tinc de "desaparèixer" durant uns dies i d'estalviar-me emprenyades gratuïtes que no fan altra cosa que fer-me renegar de tot plegat.
      Uns petons de mitja tarda.

      Elimina