dimecres, 16 de maig del 2012

LABERINTS I TEMPTEJOS

La meva contesta a un correu ha inspirat gran part d'aquest post. Cal atabalar-se si et perds en un laberint? No. Sabedors de que tot laberint té una entrada i -almenys- una sortida, només cal tenir el temps, la paciència i la serenor necessària per trobar-la.
Avui els regalets (un i dos) els faig a mig post i els dedico a totes les persones que busquen la sortida del laberint.
El dia? Bé, el dia bé! Malgrat un observador extern hagués pogut dir que he tingut motius per tenir algun sentiment desagradable, tot plegat ha sigut molt clarificador. A vegades res sembla el que és, ni és el que sembla. Al final, què importa realment? Potser no som senyors de decidir quan s'acaben les coses? Què trist no ser capaços de poder-ho decidir!
Demà espero una visita que pot ser força interessant. Tinc moltes ganes d'experimentar -jugar una mica, en llenguatge clar- i l'esperança de portar a bon terme la negociació i les converses. De tant en tant, convé deixar-se anar i gaudir de la dansa del contrincant. Observar com desplega tota la seva varietat de plomes de colors per cridar l'atenció, talment fos un paó en zel, sempre és un espectacle instructiu i ple d'una curiositat -fins i tot morbosa- de saber fins on està disposat/da a arribar. Ah, el tempteig, l'etern tempteig!!!! La temptació, la juganera temptació!!! Bé, hauré de desplegar les meves habilitats més fines i subtils. El/la meva oponent s'ho mereix i seria de molt mala educació respondre o intentar jugar des d'un pla inferior d'intel·ligència i subtilesa. Sempre he respectat a aquells que -malgrat pugui tenir-hi més o menys afinitat- han provat ser dignes contrincants. Tampoc em cauen els anells de reconèixer, arribats el cas i si ho han demostrat, la seva superioritat. Pot ser divertit, molt divertit!!!! 
Ara unes maduixes -fresquetes, fresquetes, acabades de collir- amb nata. Després? Després no ho sé. Ningú ho sap!!!

Un darrer regal...

8 comentaris:

  1. Avui has triat molt bé, gairabé com el teu dia.
    Un laberint ón trobar una sortida (al menys una), dos regalets encisadors, un joc intel.ligent per abatre un/a contrincant de bon nivell, maduixes fresquetes, però -sempre n´hi ha un, oi?- he dit gairabé perquè jo canviaria la nata per la xocolata ;)
    Després qui ho sap?

    Bessets subtils!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa lluna!!!
      Jo sóc més de cireres amb la xocolata, malgrat les maduixes també hi mariden perfectament.
      Doncs bessets dolços per propiciar uns somnis també dolços!!!!

      Elimina
  2. Algú ha dit "xocolate", m'encanta!
    Les maduixes també, preferiblement soles. I la nata dins d'un pastís.

    "Els laberints tenen una entra i al menys una sortida", és ben cert, "...només cal tenir el temps,la paciència i la serenor necessàries..." també és pura veritat, aquí si em permets afegiria tenir molt present "la memòria del recorregut" i "la valentia per desfer els passos necessaris i començar de nou".

    Molt bona nit!

    ResponElimina
  3. Alguna cosa sé de laberints. Prou per dir que de vegades perds la paciència i la serenor, i llavors està tot perdut, malgrat sàpigues que ha d'existir 'al menys una sortida'.

    Es preveu un dia de jocs, que sembla que t'engresquin força, sigui com sigui que acabin.


    (*) Em quedo amb l'últim regalet; els altres dos m'estoven encara més del que ja estic.

    ResponElimina
  4. Hola Ona,
    Com a últim recurs està bé desfer els passos. Malgrat tot, jo sóc més de mirar endavant. Moltes vegades, el tornar a desfer el camí ens fa retrobar amb coses desagradables que han motivat estar ficats al laberint.
    Un petonàs!

    ResponElimina
  5. Hola Ariadna,
    No perdre la calma és molt important. Relativitzar les dificultats i valorar-les, sense magnificar-les, ens dóna l'oportunitat d'elevar-nos per sobre dels murs del laberint i veure on està la sortida.
    Una abraçada molt i molt forta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot això que dius està molt bé. De fet, el meu cervell, n'és plenament conscient... però cal trobar-s'hi i llavors... llavors no sembla tan clar. Es com estar sumergit en la boira grisa d'avui. Plou. Plou fi. I no es veu res més enllà d'un pam. I demà tornarà a sortir el sol - o no- però ningú et salva de la boira d'avui.
      Ptns, exorcista de capçalera.

      Elimina
    2. Hola Ariadna.
      Quan hi ha boira, quan no ens hi veiem, potser cal recolzar-se amb algú. Quatre ulls veuen més que dos i potser els altres dos ulls poden mirar per sobre la boira i veure què hi ha més enllà. Potser ens encaparrem en mirar a través de la boira i la solució és pujar a un turonet i mirar per sobre de la boira.
      Una abraçada i un petó (tu decideixes per quin ordre)

      Elimina