dilluns, 14 de maig del 2012

MEDIOCRITAT I EXCEL·ÈNCIA

Tinc una espècie de creuada personal contra la mediocritat. Tampoc vull dir que tot el que faig o pel que em significo sigui d'una excel·lència extraordinària però, en tot cas, sí que porta incorporat aquell plus d'esforç propi -no parasitari- tendent a l'efectivitat i a l'eficàcia. Sempre puc dir -amb molt d'orgull i conscient de les meves pròpies limitacions- que si una cosa no l'he fet millor no és per desídia o per aquest tansemenfotisme mediocre que sembla haver arrelat amb força en la nostra societat actual. En definitiva, no em val allò de "i què vols que hi faci???" o "No puc fer-ho res més!!" Això tampoc vol dir ser un obsés de la perfecció, un buscador de la quadratura d'un cercle impossible d'assolir i que no serviria per res.
Deixem-ho! Anem a coses molt més positives: encara recordo una -la- conversa del dissabte al vespre (nit-matinada). Meravellosa interlocutora i fenomenal  conversa: sincera, descarnada i, com tot allò que és natural, brutalment realista (impressionant!!!). Un plaer, un autèntic plaer!!! Ja feia temps que tenia ganes de mantenir una conversa com aquesta!!! Encara dono voltes a molts arguments aparentment simples i senzills, però que són d'una complexitat genial.
Avui? Avui retorn a més mediocritat. Vistes des del turonet? Autocomplaença, justificació de la pròpia existència amb foment d'activitats surrealistes (tan inútils com costoses)... i torna a començar! No, no malbarataré l'equilibri i la força que he assolit durant aquests dies, preocupant-me per autèntiques bajanades!!! No s'ho mereix(en)!!! 
Petits -i senzills (autèntics)- plaers: les prunes -clàudies-, encara verdes i petites, que veig des del despatx com imatge de l'esperança d'un juliol dolç. No em calen gaires coses per ser feliç! Aquesta setmana festival!!!! Un altre motiu -espero que amb relat apassionat i eròtic- per extreure alguna cosa positiva de tot plegat.
Fa una estona parlava amb una persona -una amiga- que elogiava la meva capacitat d'ironitzar -en uns textos que li he passat per publicar-los en una revista- sobre l'absurd. La meva resposta era clara: "La pròpia vida és tan absurda com els éssers que la viuen. O potser no són absurds uns éssers que, sabedors que han de morir, s'entesten en malbaratar la seva vida -amb data inconcreta i incerta de caducitat (us imagineu que això passés amb les llaunes de conserva? Seria com una ruleta russa!!! He de fer-ne un relat)- en patiments absurds per temes absurds i amb finalitats o ambicions absurdes? Pot haver-hi absurditat més gran? Jo només retrato -amb més o menys encert i habilitat; d'una manera exagerada, grotesca i caricaturitzada- els tics humans (irracionals, contràriament al que caldria esperar)  -evidents per a qui vulgui observar-los- que conformen aquesta òpera bufa que és la vida."
Un silenci i assentiment -"...sí.... és clar....!!"- de la meva interlocutora m'han posat de manifest -bé, més aviat m'han deixat amb el dubte o amb la impressió- que: o no ha entès res, o s'ha pensat que la meva follia (si fos famós, en dirien genialitat) ha assolit proporcions descomunals. Cal preocupar-se per això? No: seria absurd!!!
Un regalet i un altre per tots aquells que teniu la gentilesa de llegir les coses que em passen pel cap (amb més o menys encert) poc abans del brenar-sopar.

6 comentaris:

  1. Jajajaja...genial!
    No malbaratis energia amb situacions que no s'ho mereixen. Guardala per les que paguen la pena...com els teus escrits :)
    M'ha encantat.
    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Tens raó, s'ha de reservar l'energia per coses positives. Fer-se mala sang amb coses intranscendets no té cap sentit i ens priva de esforçar-nos en allò que constitueix l'esència de la vida.
      Un petonàs!!!!

      Elimina
  2. Un escrit molt intel.ligent, si senyor!
    Gràcies pels regalets. Bona setmana, amic.

    Bessets de postre, petits, però molt dolcets!

    ResponElimina
  3. Hola Sa Lluna,
    Gràcies pels elogis al post! Això sempre t'anima a escriure i et fa veure que algú més comparteix els pensaments.
    Uns bessets dolços, suaus, refrescants i motivadors.

    ResponElimina
  4. Perdona, me he paseado un rato por tu blog, y...te repites un poco no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cererec.
      Puede ser. Es posible. Quizá si. Seguramente.
      Un abrazo

      Elimina