PLAY IT AGAIN, SAM!

Avui us faig els dos regalets de principi per tal que els assaboriu mentre llegiu (un i dos). 

Hi ha coses que són meravelloses i dues d'aquestes coses són les pel·licules a les que pertanyen els regalets d'avui. Que són velles? Doncs sí, són velles, però també són belles i m'encanten. Aquesta tarda, mentre m'estava quedant tòtil, tot preparant la migdiada -ja s'ha convertit en venerable costum- he canviat de cadena de TV i estaven fent la pel·lícula Esmorzar amb diamants. Finalment, poca migdiada he fet, però he tingut el plaer d'escoltar una vegada més aquella banda sonora que em transporta a altres temps, a altres llocs i a altres companyies.

Passada una estona, ha sonat el telèfon -el mòbil- i era un amic d'altres temps. La conversa, sobre un altre amic i sobre l'ajuda que necessitava -i que rebrà, Semper Fidelis- ha acabat amb unes frases que m'han deixat estupefacte per crues i realistes: "La felicidad absoluta sólo la alcanzan aquellos que conocen el dia de su muerte. Los que saben que tienen fecha de caducidad y les dá igual todo: hagan lo que hagan gozan de impunidad, son transparentes y se lo pueden permitir todo". Acabada la conversa he penjat i, amb els darrers moments de la pel·lícula, he pensat que el meu amic tenia raó: Si saps que tens data de caducitat, tant és el que facis. Saps que has de morir igualment i per tant, què hi pots perdre? D'altra banda, qui renunciaria al gust de fer tot allò que sempre ha tingut ganes de fer i al que ha renunciat per contenció? És simple, extraordinari i pervers... però és així!!! Alguna avantatja ha de tenir saber-te mort anticipadament!!!

Avui he continuat amb la meva lectura de l'Ulisses del James Joyce. Molt recomanable, malgrat pugui semblar un pal monumental. Ahir vaig acabar Dublinesos, del mateix autor i em va deixar un regust d'insatisfacció per haver-se acabat massa d'hora. Jo volia gaudir-lo una mica més. Per aquest motiu vaig començar aquest altre llibre. Persevero amb altres autors -Bukowski, William Borroughs, Truman Capote...-, aquests maleïts i representants de la decadència -o no!- d'allò que anomenem, amb majúscules, Civilització. Tot plegat, els considero profetes i visionaris -tinguem en compte que les seves obres són de la primera meitat del segle XX- de la autodestrucció de l'ésser humà. 

Avui poca cosa em queda per fer. Una darrera passejada pel jardí, el darrer obsequi al gos -en forma d'alguna exquisidesa d'aquelles que el fan tornar boig- i tancar la paradeta, que demà pot ser un gran dia! De fet, pot començar com el cambrot del germans Marx i pot acabar com una carnisseria -pròpia del cinema més gore- a la consulta del meu pinyoleg. Tot plegat... és el que hi ha i només podem demanar que en Sam -poseu-li el nom que vulgueu- ens la torni a tocar.