diumenge, 1 de març de 2009

CAP PARAULA

S'ha ajupit per tal de recollir una cosa que li ha caigut al terra. Ha deixat al descobert un tatuatge fet on l'esquena perd el seu nom, mig tapat per unes minúscules calcetes d'encaix. S'ha aixecat i m'ha mirat. Per un moment he pensat que la situació havia sigut incòmoda per a ella... però la seva mirada m'ho ha dit tot... Cap paraula.
L'he mirat als ulls, marrons, i li he acariciat la galta, instintivament. M'ha agafat la mà i hem sortit d'aquella habitació. M'ha portat, quasi bé arrossegat, a un lloc recòndit i solitari, i ha tancat la porta. Les nostres llengües entraven i sortien de les nostres boques i ens les deixàvem, alternativament, a la boca de l'altre. Ballaven entre elles una dansa frenètica, però suau i humida. Cap paraula.
Mentre les nostres llengües ballaven, li he tret la bata blanca i li he descordat el sostenidor. M'ha ofert unes sines rodones, ni grans ni petites, amb una aureola mitjana, amb mugrons durs com pedres. Davant d'aquesta visió, he començat a acariciar-les amb molta suavitat, primer amb les mans i desprès amb la llengua. Cap paraula.
He continuat despullant-la mentre ella ho feia amb mi. Li he recorregut tot el cos amb la llengua i m'he parat al melic, on hi porta un piercing, on m'hi he recreat i ella ha començat a gemegar, ni cridava ni sospirava.... simplement gemegava. Només he conegut una altra persona que ho fes com ella... i d'això ja fa temps. Gemegava amb passió però amb tendresa, com si la vida se li escolés en aquell precís instant.
He baixat i, obviant el seu sexe, he continuat per les seves cames, no gaire llargues però molt ben tornejades. Continuava gemegant i, aquesta vegada, acompanyava els seus gemecs amb una humitat que li supurava dels pors dels seu cos. La seva suor era salada però neta i incitava el meu cos a suar. Finalment, he recolzat el seu cos petit però bufó a la mampara i he començat a fusionar-me amb ella... primer lentament, suaument, amb molt tendresa, mentre la sostenia a pes. Alternava els petons amb les carícies amb la llengua als seus pits, que ara semblaven a punt d'esclatar, mentre ella suava i gemegava. El ritme s'anava fent més ràpid fins arribar a ser frenètic.
Jo també suava però no notava el pes del seu cos, que continuava aguantat en l'aire i contra la mampara. Desprès d'uns minuts de frenètic moviment pèlvic, tots dos hem gemegat a l'uníson i ens hem quedat quiets.... molt quiets. Durant un moment hem continuat essent un sol cos, abraçats, sense alè però exultants. Finalment, hem tornat a ser dos cossos separats i ens hem vestit. Un darrer petó, humit, suau, tendre i una lleugera carícia a la seva galta ha fet que abaixés el cap i entornés els ulls, amb una caiguda d'ulls que només he vist fer a una altra persona... i hem sortit d'allà.
Ella ha marxat cap el final del passadís i jo he tornat a l'habitació...... cap paraula.


Dedicat a la millor gemegadora que he conegut. Que li serveixi de record i d'inspiració en els moments de solitud (ja siguin analògics o digitals).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada