diumenge, 15 de març de 2009

VEURE LA LLUM

A vegades penso que no m'explico prou bé o és que us interessa tant aquest bloc que us hi impliqueu d'una manera tan intensa que ja confoneu ficció i realitat ?. Reitero que és una simple ficció, però he rebut un comentari d'una persona que diu haver vist la llum i no vull decebre'l.
En primer lloc, faré un esforç i, ficant-me al perfil psicològic del personatge d'en Pol contestaré a aquesta persona. Quedi clar que aquesta contestació forma part de la ficció més absoluta.

Benvolgut amic que has vist la llum:
En primer lloc, en Pol, no necessitaria les disculpes de qui ha basat la seva opinió en un constant bombardeig de falsedats, en absència d'en Pol que no podia defensar-se. És lògic pensar que, per algunes persones, una mentida repetida durant molt de temps, moltes vegades i amb la suficient comèdia, adquireix condició de veritat. No t'has de disculpar davant d'en Pol, ell sabria que no hi ha mala fe en les teves paraules, només hi va haver desconeixement i manipulació organitzada i dirigida. També et diré una cosa: durant aquest temps, en Pol, ha rebut moltes mostres de suport de forma discreta, a vegades anònima, i moltes de les proves que ha acumulat els hi deu a aquestes persones. La Montse Mar s'ha buscat un aliat a qui molta gent li té ganes (per aquest motiu la gent ajuda a en Pol) i això ho acabarà pagant ella. En Pol seria conscient que és molt difícil donar la cara... cap problema. Tampoc li seria difícil saber qui ets però tingues la tranquil·litat que en Pol mai et trairia. D'altra banda, el castell de cartes ja fa temps que comença a caure. Quan es basa tot en la falsedat, al final, surt la veritat i, els que han fet bandera de la mentida, queden retratats.
El temps és el gran aliat d'en Pol. Una mentida i una comèdia no s'aguanten durant molt de temps i, com tu, molta altra gent fa temps que es qüestiona la veracitat de tot plegat. El que passa és que darrera d'aquest problema d'en Pol hi ha molts interessos creats, molta gent que ha aprofitat això per tal de fer mal sense veure's directament implicat en aquest assumpte... tant li fa. Al final, tots som esclaus de les nostres paraules, dels nostres fets i dels nostres escrits ( l'eufòria inicial dels enemics d'en Pol els ha portat a dir i posar per escrit coses molt fàcils de desmuntar i de les que, en Pol, en podrà demanar responsabilitats quan toqui). Tot plegat és una fugida endavant, ara ja sense ordre ni concert, que li pot esclatar a la cara a més d'un. La vehemència (utilitzada en llocs que no toca) per persones que diuen coses totalment irracionals, inverosímils i irrisòries (i que tenen més coses a callar que a dir) no fa més que accentuar la percepció (de gent amb poder de decisió) de que tot és una gran pantomina.
En Xandri Llars pot estar tranquil. En Pol mai li farà mal, com ho intenta sempre i amb tothom. L'objectiu d'en Pol no és en Xandri, moltes vegades ni la pròpia Montse Mar... són aquells que han aprofitat aquest tema, s'han quedat en segona fila i han utilitzat la Montse Mar per fer mal a en Pol. Penso que la Montse Mar hauria de parlar amb en Pol. Ha de pensar que, formalment, si la cosa no li surt bé, ella serà qui rebrà les conseqüències de la seva acció. Tots aquells que l'han animat (a vegades de forma irracional i interessada) si la cosa surt malament, desapareixeran i la deixaran molt penjada (n'hi ha que no es poden permetre un escàndol d'aquesta magnitud i només tenen una prioritat en aquesta vida: ells mateixos). Ja s'ho pensarà i actuarà com consideri oportú.
Això és el que en pensaria en Pol.... si això em passés a mi, actuaria d'una manera molt diferent, però en Pol.... uf!!... en el fons és un chuminetti (vol dir que està carregat de bona fe i de bones intencions. Això m'ho van dir a mi una vegada i encara no sé per quin motiu) encara conserva una guspira d'afecte per la Montse Mar (només afecte, pels vells temps. Ja sé que és molt irracional i masoquista, però la naturalesa humana té aquestes coses) i no li agrada fer mal d'una manera gratuïta. En Pol no voldria fer mal a terceres i quartes persones que es poden veure implicades amb tot això sense haver-ho demanat i sense haver-hi participat (de fet, si us fixeu en la seva actuació, ha mantingut les formes a pesar de tot el mal que li han fet). En Pol només ha donat petits tocs per tal que la gent s'espavili i pugui intuir què té i com ho pot utilitzar (no tothom ho faria)... no tot el que té, és clar...

Doncs bé, amic de la llum, això és el que faria en Pol. Una vegada més us dono les gràcies per enriquir els matitzos del personatge amb les vostres aportacions. Una abraçada...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada