dimarts, 17 de març del 2009

CARTA D'EN POL AL SEU AMIC ALFRED

Us passo una nova versió de la carta que en Pol tramet al seu amic Alfred des de Praga. L'he millorat en els aspectes que em vàreu indicar i espero que ara ja us agradi més.

Estimat Alfred:
aquest cap de setmana estic a Praga. Necessitava airejar-me una mica i he aprofitat per veure en Yasha. Des de que ell va deixar el Mossad (realment mai es deixen aquestes coses.... què ens han d'explicar!!) no el veia i ara era una bona hora. Ahir vàrem anar a sopar a aquell restaurant de la plaça Splaat , aquell que era tant petit, però al que vàrem anar tantes vegades tots tres junts en altres èpoques. Te'n recordes?. Hi vàrem passar molts bons moments a Praga, quan encara existia Txecoslovàquia, abans de caure el mur. Ara ja no és el mateix, ara només hi trobes turistes. Aquells temps eren difícils i ens jugàvem la vida cada minut. Tot té una compensació i ara encara ens uneix una gran amistat.
Del que em dius de la meva situació.... uf!!... com t'ho diria... ja és fa una mica avorrida aquesta situació. Els conspiradors de cafè (Yasha en diu "de saló") continuen creient que són uns autèntics professionals i que les conseqüències de la seva conspiració poden ser fulminants per a mi. Quan es troben en un camí sense sortida.... en busquen un altre.. i un altre... i així. Només tenen uns petits inconvenients: basen la seva conspiració en mentides fàcilment desmuntables, no són conscients que el temps passa, que ja són massa intents erronis, que cada vegada estan més aïllats i que la gent ho veu. L'altre dia, parlant amb un habitual del local on es reuneixen, ja em feia broma i em deia que els hi comprés una gavardina, un barret d'ala ampla, unes ulleres fosques i un joc del Cluedo per tal que es trobessin més en situació. Per cert!!!, tinc una notícia.... comença a haver-hi desercions. Ja t'ho explicaré per telèfon però precisament ha desertat una de les persones fonamentals de tot plegat. Jo hi continuo tenint el meu "tapat". Cada dia em truca al migdia i ens fem un fart de riure de les xorrades que són capaços de dir (cada vegada tergiversen més la veritat i se'ls hi veu més el llautó). Ara això ja s'ha convertit en un festival.
Ells també han intentat introduir un "tapat", però em penso que s'hauran de mirar més vegades la pel·licula "jocs d'espies" (Brad Pitt /Robert Redford). No sé què li devien prometre, però la pobre noia cada vegada fa més evidents les seves mancances com "espia"... a vegades, em fa tanta pena que li dóno una mica d'informació intrascendent per tal que la mantinguin. No et dic el seu nom... ja em va bé que sigui ella, així la tinc controlada.
El problema de tot plegat ha estat sempre el mateix i sembla que encara no s'en adonin: mai m'esgotaran (espero que ells em demostrin més endavant tenir la mateixa resistència que jo), ells són provisionals, intenten jugar un joc que jo he jugat durant prop de 20 anys (però jo m'hi jugava la vida. Si l'espifiava, era mort), es creuen intocables (segurament davant d'una altra persona si, però jo no abandonaré mai. Poden passar setmanes, mesos, anys... i jo estaré allà, esperant el meu moment), tinc suficient independència econòmica per fer front a situacions inesperades (en altres temps vaig ser previsor), i, per sobre de tot, tinc convicció i sé la veritat. Per cert... sempre podria tornar amb vosaltres.... A vegades em pregunto: on aniran ells quan això s'acabi???. On es podran amagar???.
En fi, amic Alfred, el cap de setmana meravellós... però amb l'enyorança d'altres temps. Hem passat pel carreró on va morir en Pierre, aquell francès amb el que tant rèiem. He mirat la paret i encara hi he trobat les marques de les bales que el van matar, descansi en pau...
Fins una altra ocasió amic, ja et trucaré i parlarem de com em pots ajudar amb el meu assumpte.
Una abraçada.

Bé, ja la teniu... us queixareu... cosa que em dieu, cosa que modifico. Per cert, utilitzeu més el correu. No voldria que algú em plagiés aquesta línia argumental. Espero acabar aviat, que sigueu feliços i que ningú prengui mal.... jejejejejejejeje.

1 comentari:

  1. Bona nit company d'enemics,
    Jo també estic en lluita contra aquest tauró i les seves rèmores (veig que no només hi han rèmores a les Cortes).Els tapats sempre hi són i sempre seràn,en les nostres feines són danys col.laterals.
    Un comanament que vaig tenir fa molt de temps(parlant dels tapats)deia,que el més important era tenir-los localitzats i passar-lis la informació que tu volies que tingués el tauró, dit això, has d'elaborar una llista que jo l'anomeno la Llista de Sheindelr en la qual tots aquest "personajillos" hi figuren.

    Algún dia ja et faré un 18.

    ResponElimina