dilluns, 30 de març del 2009

CARTA DE L'EXORCISTA ALS SEUS LECTORS.

Benvolguts amics que, alguns durant anys, em seguiu als diferents blocs:
Fa anys que escric relats i, al gener del 2005, vaig fer propòsit de fer un llibre sobre les barraganes (teniu l'escrit en el que ho deia en aquest mateix bloc). Aquest llibre està, finalment, acabat i he començat un segon llibre, "Revenja", que és la continuació del primer. La tasca empresa m'ha privat d'escriure sobre altres qüestions que considero igualment atractives (sempre m'he caracteritzat per la diversitat temàtica de la meva producció. Aquesta diversitat és la que m'ha portat a aconseguir diversos premis literaris) i ha monopolitzat, en els darrers temps, els meus esforços. Començo a estar-ne cansat d'aquest tema i necessito fer una petita pausa abans d'acabar "Revenja".
Són moltes aportacions, que us agraeixo molt, i s'han d'ordenar, modificar, polir, reescriure i publicar per sotmetre-les a la vostra consideració. Aquesta feinada, amb l'inconvenient de poder descansar poques hores motivat per un assumpte personal i familiar, que us consta als que em coneixeu personalment, m'ha decidit a aparcar temporalment aquest segon llibre i reorganitzar les idees, els escrits, les aportacions i tot plegat.
També he detectat que, gent no habitual del bloc, confonia ficció amb realitat i això no m'agrada. Sempre he deixat molt clar, per tots els mitjans que tenia a l'abast, que aquest bloc és una ficció literària i que no es pot identificar cap personatge o situació amb la realitat. Ja us he dit un munt de vegades, i així ho adverteixo al peu de la pàgina del bloc i a diversos articles, que només és real allò que està etiquetat com a "Diari Personal" i, tot i així, he modificat els noms de les persones i les situacions per tal que ningú es pugui veure identificat.
Això no vol dir que deixi d'escriure. Per a mi, escriure és com respirar: una activitat innata i mecànica, però també creativa i, sobretot, lúdica. Només necessito "airejar" la ment i tornar als orígens. Retrobar-me amb el plaer d'escriure pel simple plaer de fer-ho. No puc ser esclau d'una història concreta. Necessito poder escriure del que vulgui, quan vulgui i com vulgui. En això rau la grandesa de l'escriptura i és la màxima expressió de la creativitat.
Aquesta carta, l'aniré acabant a mida que vulgui fer-ho i em plagui (d'aquest plaer us parlava). De tant en tant, s'ha de donar un cop de timó i redreçar el rumb. Quan fas això perds algunes coses però, a canvi, en guanyes moltes de noves, engrescadores i il·lusionants.
Durant aquests propers dies, veureu com alguns articles desapareixen (els reformaré) i d'altres apareixeran del no res (els tenia guardats com esborranys i ara pot ser el moment que vegin la llum). En tot cas, m'he proposat reorganitzar el bloc i refer aquelles coses que no m'acaben d'agradar (la perfecció i l'ordre com a objectius finals).
Espero que em continueu llegint (ara descobrireu la diversitat temàtica que tant enyoro, només cal que mireu els articles més antics d'aquest bloc). Segurament, el proper article versarà sobre la cria del cuc de seda mongol, aquest que neix, creix, es reprodueix i mor a la llana de les panxes dels Iacs de Mongòlia. Aquest cuc és el parent més primitiu del cuc de seda xinès, aquell que descobrí en Marco Polo en els seus viatges.........
Ja ho escriuré.

Una abraçada a tots (i a tu també).

1 comentari:

  1. Bona nit amic Pol,

    En aquests dies d’alegria, il•lusió i esperança, esperava que els teus articles fossin sublimes, però tot el contrari, aquests últims són pa sucat amb oli i els que eren interessant els treus. Que ens passa Pol?,tens por a quelcom?,algú t’està pressionant per què no irritis més als assimilats?. Desprès de tant lluitar i veure que el teu enemic ha caigut per prepotent, potser, i dic potser, et fa sentir compassió per ell i les seves rèmores. Només dir-te que espero i desitjo que tornis a escriure com tu saps i que no ens fallis els que et seguim i creiem amb la teva causa.
    Un últim comentari (amb el teu permís,clar),saps l’anunci del gos abandonat a la carretera, doncs, és el mateix cas (i no ho dic pel gos),sinó per la frase que diu ELL NO T’HO FARIA, vull dir amb això que ell/s no s’agüessin aturat fins enviar-te a les catacumbes.
    Recorda que tenim pendent un 18.

    ResponElimina