dissabte, 28 de març de 2009

EL TAURÓ ÉS MORT

Benvolguts nens i nenes:
Continuant amb la faula del tauró, les rèmores i l'escórpora, us diré que el tauró s'ha mort... bé, entre tots el van matar i ell sol es va morir. Me'n vaig assabentar el dimecres passat en mig d'una reunió per mitjà d'una trucada (no sabeu la cara de pocker que vaig haver de posar). Molts m'heu demanat que en parli d'aquest tema i que en digui la meva. Doncs bé... em sembla que us decebré. Si espereu que faci una crítica ferotge del tauró, no ho faré.
Sempre he respectat els meus adversaris (moltes vegades jo no he rebut aquest tracte) i ara ho continuaré fent. Mai he fet llenya de l'arbre caigut (seria massa fàcil i interessat per part meva). Tampoc faig com a l'Edat Mitjana, que el guanyador cremava el castell del vençut, violava la seva dona i matava els seus fills (és una manera de dir-ho). En tot cas, mantindré el silenci sobre la personalitat del tauró i del que em sembla la seva actuació en altres temes. Només us diré que ha estat víctima de les circumstàncies.
Us puc assegurar, per experiència pròpia, que qui ha de prendre decisions, (que, a vegades, comporten la decisió sobre la mateixa vida o mort de les persones) encara que les prengui bé i a temps, sempre està exposat a que, qui les ha d'executar ho faci malament o les interpreti malament (o ell no hagi pogut prendre la decisió amb tots els elements de judici necessaris), empès per la gravetat i urgència dels esdeveniments, i, malgrat tot, n'acabi sent responsable. També és encomiable fer-se responsable des del primer moment, fet que han aprofitat alguns per adjudicar-li tots els mals del món. Segurament, un silenci (que hagués estat prudent però innoble) l'hagués alliberat d'una situació com aquesta.
D'altra banda hi ha les rèmores, aquelles que fins ara menjaven de les menjadores que ell, generosament, els hi havia col·locat i que tardaran pocs minuts a malparlar d'ell (això demostrarà la seva generositat, el nivell moral i la injustícia de tenir les menjadores que tenen). Serà curiós veure quant de temps tarden en arrossegar-se i buscar-se un altre tauró. Aquestes situacions i comportaments em fan fàstic, per innobles i interessats.
Bé, nens i nenes, l'altre dia us vaig fer una faula sobre la mort del tauró. Ara, estic a l'espera de fer una faula del comportament post mortem de les rèmores. Em sembla que serà divertit veure alguns comportaments ridículs, patètics i lamentables.
No li desitjo cap mal al tauró (de fet, espero que redreci la seva vida el millor possible). Jo no desitjo mai cap mal a ningú. El mal se'l busquen les mateixes persones amb el seu comportament. Tot és qüestió de temps...

2 comentaris:

  1. Hola Exorcista.Veig que la teva producció no minva i que cada vegada és més àmplia. Del que dius en aquest escrit, et volia dir una cosa: demostres ser molt noble no criticant els teus adversaris. El respecte que els hi mostres no és habitual en aquesta societat d'odi, traïció i deshonor.
    El teu escrit t'honora i reflexa quina és la teva visió de la vida i el teu tarannà.
    Una salutació i em trec el barret davant teu.

    ResponElimina
  2. Jo no tindria pietat del tauró ni de les rèmores. En el teu escrit transmets una filosofia pròpia dels Samurais. De veritat penses que el món es basa en l'honor, la veritat i totes aquestes coses?. Jo penso que el món és molt més complicat que tot això. Malgrat tot, penso que ets una bona persona a la que han fet molt de mal al que tu correspons amb noblesa.

    ResponElimina