divendres, 27 de març de 2009

HAS BEGUT OLI.

En Pol escriu a un nou personatge (m'heu d'ajudat a triar-li un nom) que li ha fet la vida impossible durant el darrer any. És una persona molt altiva, ambiciosa i retorçada que fa el que sigui per tal d'aconseguir els seus propòsits.

Ho sento guapetona, però ja he donat les instruccions oportunes per tal que els meus assessors legals estudiïn la situació i inicien les accions, que en Dret corresponguin, en contra teu (per sort, tinc totes les teves comunicacions -i no comunicacions-, les respostes de qui et va advertit, etc.). En aquesta vida tots som esclaus de les nostres paraules, dels nostres fets i dels nostres escrits. Ho sento, de veritat, però t'has passat més d'un any menystenint-me personal i professionalment
. T'ho van advertit, has persistit en la teva actitud i ja n'estic fart. Ho has fet de forma sistemàtica, repetida, conscient i per escrit o davant de testimonis.
Mira, que em menystinguis personalment, francament, és un elogi: mai voldria ser amic teu ni formar part de la teva troupe (com deia Grounxo Marx: mai voldria ser membre d'un club que m'admetés com a soci). Els meus amics són gent noble, que no apunyala per l'esquena, que no fa el que sigui per tal de "trepar" i, gràcies a Déu, els trio jo.
Fins ara havia aguantat per respecte a un amic, per tal de no complicar-li la vida. Aquest amic, al que tu has traït en diverses ocasions, t'ho va advertir i no li vas fer cas. Ja fa temps que havia d'haver pres aquesta decisió però he esperat a tenir el meu amic cobert. Ell ja va fer la seva feina, ets tu qui l'ha espifiada (una vegada més, t'ha governat la supèrbia). De fet, ho estava esperant, només era una qüestió de temps. Ho has fet tu soleta, amb aquesta habilitat que et caracteritza (aquests confabuladors aficionats de saló ja no són com els d'abans).
El que realment em molesta és que m'has menystingut professionalment, t'has dedicat a obviar-me i a menystenir el meu càrrec, des de l'exercici del teu càrrec. Això no t'ho admeto ni a tu, ni a ningú. Veurem com afrontes aquesta situació, veurem si ho fas amb la mateixa supèrbia que has heretat del teu mentor, de la que fas gala constantment. Ara és hora de demostrar aquesta dignitat d'impostura que exhibeixes. Veurem quant de temps tardes en baixar-te les calces i començar a plorar (això em recorda a algú). Per cert, no et tornis a posar aquell vestit-jaqueta prussià (1) que portes a vegades. Et queda fatal i accentua, encara més, aquell bony de carn i greix (2), en fase creixent, que tens allà on l'esquena perd el seu nom.
No t'has conformat en menystenir-me personal i professionalment, has hagut d'inventar-te i difondre una història sobre uns fets que estan suficientment documentats i dels que tu en tenies un coneixement de primera mà i verídic. També vas mentir interessadament sobre la meva personalitat i caràcter a una persona nova per tal de predisposar-la en contra meu. Per quin motiu has mentit? Com t'ho han pagat? Realment et creus les promeses que t'han fet? Com pots ser tan ingènua (i trepa)!!!!!! Saps que passa?? Segons la teva història jo vaig cometre un delicte i vaig ser detingut (busca, busca l'acta de detenció).... d'això se'n diu injúries i calumnies i ....saps que passa?? que ho vas anar a dir a gent amiga meva (que pot actuar de testimoni).... però com es pot ser tan estúpida!!!!!.
Bé, guapetona, que tinguis un bon cap de setmana.... que, a partir del dilluns, tindràs feina extra. De sobte, descobriràs el meravellós món dels passadissos dels jutjats, quant gratificants són les declaracions, quin plaer més extraordinari produeix menjar-se el cap pensant en quines barbaritats pot dir la part contrària, etc. etc. N'estic segur que en trauràs una nova i enriquidora experiència de tot plegat.

Mi jaca cabalga y corta el viento caminito..... del juzgado.

Bé, aquesta és la carta que en Pol li escriu a aquest nou personatge. Em penso que donarà molt de joc i contribuirà a embolicar una mica més la trama d'aquesta història.
(1) Una aportació més del meu amic Pachi, a qui mai li podré agrair suficientment totes les "perles" que em regala.
(2) Aportació de la Sunday, amb el meu agraïment.

5 comentaris:

  1. Muy logrado. A veces, una cura de humildad es buena y pone a cada uno en su sitio. Este personage ya se estaba pasando un poco y creo que, a partir de ahora, tomará conciencia del daño que se puede hacer como consecuencia de un comportamiento impropio y rastrero.

    ResponElimina
  2. No es poden permetre aquests comportaments. Crec que el personatge del teu llibre mereix patir una situació com aquesta. Si vols un consell pel relat, que ingressi a presó i posa-la de palanganera d'una galeria de la presó de dones.

    ResponElimina
  3. Molt bona la trama. Deixes el teu amic cobert i fas pagar els plats trencats a aquesta impresentable. Un pla perfecte.
    Ara, en Pol, hauria d'anar esborrant del mapa a tots els seus opositors, mica en mica, en silenci, sense grans espectacles.
    Un per un han d'anar pagant el seu tribut pel que han intentat fer-li a en Pol.És el preu del pecat i de les males accions. Però, compte, en Pol encara ha d'estar vigilant, com sempre, davant d'aquesta gent sense honor, sense dignitat i sense escrúpols.

    ResponElimina
  4. Métele, métele a esta tia desagradecida, traidora y aprovechada. ¡¡Que no se te escape!!.
    No tengas piedad de ella. No te dejes confundir por sus lágrimas y no caigas en la tentación de perdonarla. Ya sabemos que eres buen tio, pero no tonto. Todo tiene un límite en esta vida y esta tia ya hace tiempo que lo ha sobrepasado.
    Un abrazo y mantente firme Exorcista.

    ResponElimina
  5. Amigo Pol,
    Acaba con esta perra, no se merece estar donde está,lo que le puedan haber prometido ya és historia, ahora te toca a tí enseñarle tu patita blanca i ponerla mirando a la Meca.
    Una perra más en el trabajo NO,NO.NO, tirala a los lobos y que la pisen los caballos.

    ResponElimina