diumenge, 15 de març de 2009

EL TAURÓ, LES RÈMORES I L'ESCÓRPORA.

Benvolguts nens i nenes: avui he decidit escriure una faula per a vosaltres. L'he titulat "El tauró, les rèmores i l'escórpora". Espero que us agradi i que en traieu una bona lliçó.

Hi havia una escórpora que vivia amb els seus pares, el senyor escórpora i la senyora escórpora, feliços i contents a la seva roca, sota l'aigua d'un mar blau, càlid i tranquil. Un dia, va aparèixer un tauró acompanyat d'unes quantes rèmores (peixos que acompanyen als taurons i que s'alimenten de les restes de menjar que els hi queden a les dents. En aquest cas també li netejaven els seus dos penis amb la boca).
Les rèmores, una mica malcriades, eren molt malèvoles i sempre estaven empipant a la pobra escórpora. El tauró, per tal de demostrar a les seves rèmores quan gran i poderós era, fent exhibició de la seva supèrbia, empaitava a l'escórpora només per divertir-se i demostrar a tothom qui era l'amo d'aquelles aigües. Un dia, producte de la tensió d'una d'aquestes persecucions, el senyor escórpora va patir una feridura i va quedar mig mort. L'escórpora va prendre una decisió: havia de venjar al senyor escórpora. Mai descansaria fins a fer-li pagar aquell mal al tauró i a les rèmores. Tenia temps i paciència.... podia esperar.
El tauró ja havia estat en altres roques, empipant a les escórpores que hi vivien i havia causat molt de mal només pel plaer de causar-lo i per demostrar el poder que tenia. L'escórpora es va posar en contacte amb les altres víctimes del tauró i juntes van idear un pla.
Un dia, el tauró va començar a perseguir a l'escórpora i, de sobte, va veure que n'hi havia més d'escórpores. Va començar a perseguir-les però n'hi havia tantes que no les podia perseguir a totes a l'hora i, mig marejat, va quedar encallat entre dues roques.
En aquell moment, les escórpores van executar la seva venjança i li van clavar les seves punxes emmetzinades als ulls fins a deixar-lo cec. El tauró es recargolava de dolor fins que va quedar cec. Finalment, el tauró es va poder desencallar de les roques i va començar a moure's. Ja no s'hi veia i no podia caçar per menjar. S'anava aprimant i les seves rèmores tampoc podien menjar.
La resta de taurons no el van ajudar. No volien portar la mala fama als taurons d'aquelles aigües . A més, aquest tauró havia usurpat el territori d'altres taurons i li tenien jurada. Durant molt de temps va malviure com podia, menjant restes i despulles d'altres peixos que li portaven les rèmores, amb l'esperança que hi tornés a veure.
Un dia, el tauró va morir d'inanició i les rèmores es van quedar soles. Aquelles rèmores que es burlaven de tothom pensant que el tauró les defensaria (fins i tot alguna s'havia arribat a creure que ella mateixa era un tauró).
A partir d'aquell dia les escórpores van començar a executar la seva venjança sobre les rèmores. Ara ja no hi havia el tauró i les escórpores sentien el mateix odi per les rèmores que havien sentit pel tauró. Tampoc cap altre tauró va voler ajudar-les... ja tenien les seves pròpies rèmores i sabien que molts del problemes que havia tingut el tauró era degut a les provocacions de les seves rèmores, que van anar morint també per inanició.
Finalment, la roca va tornar al seu estat original i les escórpores van tornar a ser felices... ara ja sense el tauró i les rèmores. Coneixent aquesta història, els taurons i les rèmores que passaven per aquelles roques deixaven a les escórpores en pau i no les molestaven. Simplement convivien en harmonia.

Reflexió: nens i nenes, no hi ha ningú invulnerable i aquells que han provocat i participat de les maldats d'altres, recullen els mateixos odis i les mateixes venjances. Sigueu bons nens i nenes o us passarà com al tauró i les rèmores. Quan s'exerceix una posició de poder s'ha d'intentar fer el bé. El poder és efímer i quan ja no es té, si no t'has portat bé amb la gent que t'envolta, i has exercit el poder de forma despòtica i amb supèrbia, t'ho fan pagar i no tens ningú que t'ajudi.

PS. El senyor escórpora va quedar molt malferit, mai més va ser el mateix i necessitava que l'ajudessin per fer-ho tot, però va viure rodejat de tot el que més s'estimava: la senyora escórpora, l'escorpora i la roca on vivien. El tauró va morir d'inanició i rodejat de les rèmores que li netejaven
els dos penis amb la boca, però que només estaven amb ell per la protecció i el menjar, és a dir, per interès.


1 comentari:

  1. Interessant aquesta faula. Els taurons desaprensius sempre acaben morint. Les rèmores sempre moren o, si són intel·ligents, es busquen la vida en un altre lloc.
    Tot és qüestió de temps i de saber esperar el moment. La vida és molt llarga i sempre arriba el moment apropiat per fer valer la justícia.
    L'escorpora sabrà esperar el seu moment.

    ResponElimina