Bé, crec que confoneu una mica la meva vida amb la d'en Pol. En Pol és un personatge, només això. Suposo que quan vàreu fer aquest comentari us referíeu al relat d'en Pol. Us vull dir que en Pol us agraeix molt el vostre suport. Mai ha dubtat que tenia amics... molt bons amics. Els fets, tothom sap quins són...mai se n'ha amagat del que va passar (la veritable versió, es clar, no la versió interessada que fan córrer els seus enemics). La seva avantatja és que ell ha ensenyat els papers, el que està escrit, no ha fet cap versió oral dels fets. No li ha calgut inventar-se cap versió. La gent sap el que ha vist (res) i el que ha llegit en documents oficials que ell mateix no ha tingut cap problema en ensenyar (d'aquesta manera ha evitat el rumor i les pel·lícules barates) En Pol no ha tingut cap suport oficial (tampoc el volia, només esperava imparcialitat), encara és hora que li preguntin quina és la seva versió (al contrari que l'altra part) i tampoc ha anat plorant de despatx en despatx, però sense aportar res. Quina gran diferència entre la versió dels fets i els comportaments de les persones!!!!
Ni tampoc ha fet el paper de màrtir (aquest paper ja està massa vist desprès d'un any i més desprès dels darrers esdeveniments romàntics, còmics i festius, contrastats, és clar).
La seva situació actual és inèdita en el seu entorn laboral (passat un any, encara viu en els llimbs en virtut de decisions contraries a Dret). La seva gran virtut és la paciència, el saber esperar el seu moment.
D'altra banda, la gent es pregunta per quin motiu encara viu aquesta situació passat tant de temps. A qui ha trepitjat l'ull de poll i per quin motiu hi ha personatges que avantposen les seves cuites personals a les del càrrec que ocupen (tothom ja sap quina relació hi ha entre els diferents personatges i de quina naturalesa és aquesta relació). Al principi hi podia haver un dubte de tot plegat... ara aquest dubte ja s'ha esvaït, més desprès de saber-se quin tracte ha rebut (no fer-li res) una persona que ha estat "desapareguda" durant set mesos. Set mesos sense lliurar volants de confirmació de la baixa, cobrant com si res no hagués passat, a pesar que l'empresa en tenia coneixement per escrit. Ja m'ho explicaran!!!. Tanta sang per un costat i tanta laxitud per l'altra... No us he dit? la persona que no li ha passat res, curiosament ha estat testimoni de l'acusació contra en Pol. Quines casualitats!!!!!!. O no...
Ara, esgotats ja tots els temes, miren de buscar altres motius (els que siguin) per tal de fer-li mal. Mireu... la avantatja d'en Pol és tenir la consciència tranquil·la, per aquest motiu no ha faltat ni un dia a la feina i ha continuat treballant normalment (tenint l'oportunitat d'agafar la baixa mèdica, que molts haurien agafat en la seva situació, i no haver d'aguantar tota la pressió a la que ha estat sotmès, que en els darrers temps s'ha incrementat). Ja ho fan d'una manera descarada, sense complexos, sense atenir-se a cap regla del joc. Quina pena!!!... no el van cridar al principi i ara sempre tindran el dubte de què pot aportar en Pol... i de qui...
En fi, ja n'anirem parlant (això espero). En tot cas, gràcies, moltes gràcies pel vostre suport a en Pol.
Ni tampoc ha fet el paper de màrtir (aquest paper ja està massa vist desprès d'un any i més desprès dels darrers esdeveniments romàntics, còmics i festius, contrastats, és clar).
La seva situació actual és inèdita en el seu entorn laboral (passat un any, encara viu en els llimbs en virtut de decisions contraries a Dret). La seva gran virtut és la paciència, el saber esperar el seu moment.
D'altra banda, la gent es pregunta per quin motiu encara viu aquesta situació passat tant de temps. A qui ha trepitjat l'ull de poll i per quin motiu hi ha personatges que avantposen les seves cuites personals a les del càrrec que ocupen (tothom ja sap quina relació hi ha entre els diferents personatges i de quina naturalesa és aquesta relació). Al principi hi podia haver un dubte de tot plegat... ara aquest dubte ja s'ha esvaït, més desprès de saber-se quin tracte ha rebut (no fer-li res) una persona que ha estat "desapareguda" durant set mesos. Set mesos sense lliurar volants de confirmació de la baixa, cobrant com si res no hagués passat, a pesar que l'empresa en tenia coneixement per escrit. Ja m'ho explicaran!!!. Tanta sang per un costat i tanta laxitud per l'altra... No us he dit? la persona que no li ha passat res, curiosament ha estat testimoni de l'acusació contra en Pol. Quines casualitats!!!!!!. O no...
Ara, esgotats ja tots els temes, miren de buscar altres motius (els que siguin) per tal de fer-li mal. Mireu... la avantatja d'en Pol és tenir la consciència tranquil·la, per aquest motiu no ha faltat ni un dia a la feina i ha continuat treballant normalment (tenint l'oportunitat d'agafar la baixa mèdica, que molts haurien agafat en la seva situació, i no haver d'aguantar tota la pressió a la que ha estat sotmès, que en els darrers temps s'ha incrementat). Ja ho fan d'una manera descarada, sense complexos, sense atenir-se a cap regla del joc. Quina pena!!!... no el van cridar al principi i ara sempre tindran el dubte de què pot aportar en Pol... i de qui...
En fi, ja n'anirem parlant (això espero). En tot cas, gràcies, moltes gràcies pel vostre suport a en Pol.
A cada cerdo le llega su sanmartín, com diuen a les meves terres. Massa putes i maricons a aquestes terres i despatxos.Pol, has de continuar i començar a actuar. Com deia Churcill, "No es el final, ni siquiera el principio del fin, pero quizá sea el final del comienzo". Atenció, amic, restem a l'espera que caigui el ran arbre per començar a tallar i destruir els brots bords que surten per la terra.
ResponEliminaProu hipocresies de barraganes de baix cost, ni tarades mentals ni zorres brutes amb ninfomania precoç.
Que els donin pel cul a tots i que el libre sigui un èxit.
Hola niños (a las niñas no que tienen que estar en su sitio natural, la cocina). Me gusta mucho el cariz que adquiere la historia y...seguramente lo que seguirá. Se parece a un árbol genealógico, en el que adquieren trascendencia las ramificaciones que chupan de la raíz del tronco (y nunca mejor dicho).
ResponEliminaSigue así y sorpréndenos día a día, que la realidad supera la ficción, y que a quien no le guste,...que coma pollas, POLLAS como cebollas.