divendres, 11 de setembre del 2009

500 DIES I AQUÍ ESTEM....

Aquest post el vaig escriure el dilluns dia 7, data en la que es complien 500 dies. No el vaig publicar. Volia repassar-lo, i que em sortís rodó. Han passat els dies i veig que m'importa ben poc si és rodó o quadrat. De fet, ja res m'importa... 
 
Si, nens i nenes, ja hi he arribat. Avui fa 500 dies i aquí estem, "prietas las filas, impasible el ademán", com diria aquell. Sembla mentida, com si fos ahir però no, no és ahir. Han passat moltes coses durant aquests 500 dies, la majoria molt clarificadores, que han fet reafirmar-me en la meva posició i que fan que em senti més convençut que mai, més fort que mai.
En aquesta vida tot és qüestió de temps, un temps que juga a favor meu i que, confio, posarà cada cosa al seu lloc. Les sol·lucions provisionals mai m'han agradat. Jo sóc de sol·lucions definitives, de temes tancats, de temes morts. No tinc pressa i, igual que han passat 500 dies, en podem passar 1.000 més. M'és ben bé igual. El que compta és el final de la guerra. Qui la guanya o qui la perd. Qui es queda pel camí, o qui continua caminant. El que passi pel mig té una importància relativa, una importància simbòlica però no definitiva. 
Quan fem el resum de les nostres vides, crec que tindrem balanços diferents. Tots tenim les nostres prioritats i tots tindrem que ajustar el nostre balanç en virtut del bé i del mal que hem fet. Les nostres veritats, les nostres mentides, els favors fets i els favors rebuts. Tot s'inscriurà en aquesta llibreta de caudals que conforma el balanç del deure i de l'haver. Si hi ha una cosa que em satisfà és que, des de fa anys, el meu balanç té números verds.
Mireu, guapetons i guapetones. Jo sempre hi seré, sempre! Ha arribat un moment en el que ja només tinc un objectiu a la vida: matar temes. Els temes, com tot a la vida s'han de matar. Si els deixes oberts, al cap d'un temps, sempre tornen. Sempre ho he fet així i no me'n penedeixo. 
Per cert, només unes preguntes: Quan truqui, on vols que li digui que estàs? Quan marxis, on vols que li digui que has anat? D'acord, d'acord.... ja li diré!.
PS: No sempre tot és tant evident com sembla, no tot és tant previsible com sembla, no tot és tant segur com sembla... o sí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada