diumenge, 20 de setembre del 2009

ESCRIURE I VIURE.

Sí, escriure, una de les darreres coses que puc fer amb la suficient llibertat i dignitat. Els darrers temps han estat durs a nivell personal, però en aquest moment de tranquil·litat, davant del portàtil, escoltant Chambao i Manà  -fusió de l'oli amb l'aigua- amb un whisky amb cervesa i fumant un cigarret puc fer una de les darreres coses que em produeix plaer sincer i autèntic: escriure. 
Demà retorno a l'activitat laboral desprès d'uns dies -una mica més d'una setmana- de vacances. No ho sé, potser sigui l'astènia post-vacances, però no tinc cap ganes que m'inflin el cap amb assumptes que ningú amb dos dits de front consideraria importants. Bé, ja veuré què em trobo (i com m'ho trobo). 
En un altre ordre de coses, tinc una sensació de tantsemenfotisme impròpia en mi. Potser ja he aconseguit tornar-me com ells, cosa que seria molt trista, aberrant i motiu suficient  per a finiquitar-ho tot de cop i per sempre. Potser és que he decidit que hi ha coses més importants en aquesta vida que anar movent la cua davant els que només es dediquen a marejar la perdiu i, d'aquesta manera, justificar la seva pròpia existència (dit en genèric). De moment només puc afirmar que la meva prioritat vital actual va més enllà de consagrar la meva vida a satisfer les palles mentals d'uns quants il·luminats.
El meu horitzó s'ha ampliat -ho sento companys- i atès que només gaudeixo escrivint -bé o malament-, he decidit consagrar la meva vida, per ara informalment, a l'escriptura. A descriure allò que em preocupa i em treu de polleguera. A descriure quan de falsa és la percepció de les coses, com n'és de frustrant aquesta vida de batalles -què en sabran ells de batalles!!!- traïdores i covardes. No, no penso perdre ni un minut més del meu temps en batalles promogudes per gurus, putetes prenyades, insatisfets -jo sempre he pensat que, malgrat tot, van mal follats- i gent diversa que no té altre cosa a fer que fixar-se en allò que fan els altres (ha de ser molt patètica la seva vida per no tenir res propi en què fixar-se).
Bé, ho deixo, una amiga de les terres del sud està al xat i parlar amb ella és un altre dels plaers irrenunciables que em queden. Més tard, o demà, més...   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada