Ni sí ni no, sinó tot el contrari. Aquesta podria ser la frase perfecte d'un indefinit, d'un cagadubtes, d'una persona sense caràcter, que no es mulla ni quan plou, que viu amb por a vesar-la permanentment.
Us vull parlar d'aquests personatges, que són incapaços de prendre una decisió i que fonamenten la seva vida sobre una premissa impossible: quedar bé amb tothom. Mai fan pública la seva opinió, ni la defensen -per molt ben raonada i fonamentada que sigui- per tal de contradir a ningú.
Es dediquen a contestar amb frases neutres, buides de contingut, sense dir res concret. La concreció i la claredat no existeixen per a ells. Tampoc són concisos i emmascaren la seva manca de concreció i claredat sobre un discurs extens, però buit.
Fa uns dies vaig fer una pregunta clara, concreta i concisa a una persona. Resposta: manca de concreció, manca de claredat -basant la seva resposta en un desig- i, això sí -suposo que per manca d'argumentació- concisa.
No patiu, sigueu valents, tingueu dignitat. D'aquí cent anys tots calbs i criant malves. No val la pena arrossegar-se per la vida patint pel què diran i per les conseqüències de decisions preses amb raó i fonament. Si us passeu la vida dubtant i no decidint, per quin motiu viviu? Quin és el sentit de la vostra pròpia existència?
Suposo que tot forma part d'aquesta cultura de no assumir les responsabilitats i de no prendre decisions. Això és el que porta a una societat ineficaç i neutre, sumida en el dubte constant i en la manca d'efectivitat. Només hi ha una avantatja: ningú es discuteix i tots els seus membres haurien de ser molt amiguets, però aquesta situació només porta a una manca absoluta de visió de les limitacions de les demandes que es poden fer -sempre, totes són ateses- i un estat permanent de servilisme indigne.
La covardia a expressar el que sentim i pensem -d'una manera correcta, però clara- ens desposseeix de la darrera cosa que ha de mantenir com a seva l'ésser humà: la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada