dimecres, 23 de setembre del 2009

PETITS DETALLS

Fixar-nos en els petits detalls de les coses, de les emocions, dels gestos, de les mirades, i de tot el que ens envolta i ens influeix, condiciona o emociona és el que ens dóna una lectura fiable de la percepció de les coses.
Darrerament m'estic tornant molt més detallista -molt més del que ja era- i tinc una percepció de les coses més realista. Potser en moltes ocasions m'he deixat portar per la fe cega i no he sabut veure com n'és de voluble la condició humana.
El final sobtat d'una trucada, els silencis que es produeixen, l'entonació, la reacció a la resposta de les preguntes -respostes ara ja condicionades per la desconfiança- i la percepció de saber que ja res és igual, condiciona les relacions interpersonals.
Vàries trucades -una, d'aquest matí- et retornen l'esperança en la supervivència de la bonhomia -en aquest cas "bondonia"- d'algunes persones i fan que encara quedi un mínim anhel de continuar endavant.
Abans d'una setmana sabré com ha evolucionat la meva percepció de les coses. Sabré si tinc raó o no, si puc continuar pensant el mateix o no. De moment, crec preveure un "descuit". A vegades, aquest petits detalls fan mal, ja no per la importància intrínseca del fet,  sinó per de qui prové el detall.
Bé, jo continuaré amb la meva nova activitat fonamental -viure tant bé com pugui- i tal dia farà un any. No hi ha pitjor "amic" que el que no es deixa ajudar -o només quan creu que li convé- i que es pensa que no te n'adones. 
La vida continua, amb nous reptes i noves ambicions -sanes- de superar-me cada dia. Tota la resta forma part del passat -de fet, d'un període curt del passat- que ja no m'interessa. Ara ja res és el mateix, tot és nou. Noves prioritats, nous objectius, noves maneres de veure els petits detalls...  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada