dimarts, 1 de setembre del 2009

EL COTXE NEGRE

Estava a punt de plegar de la feina i esperava amb ànsia que arribés l'hora. Tot el matí pensava en el mateix. Avui la venia a recollir ell i volia estar estupenda. Ella sempre ho estava d'estupenda -quin atreviment pensar el contrari!!- però avui ho volia estar més que mai. 
Finalment, l'hora. Una trucada l'avisa que ja està a punt d'arribar i ella baixa, nerviosa i diligent. L'ascensor la porta a la planta baixa i allà el veu. És un cotxe negre, de gama mitjana, petit. El condueix el seu amant, aquell amb el que passarà una estona i la relaxarà de les tensions.  Per molt que ha intentat deixar aquesta vida i aquest costum d'enllitar-se amb el primer que arriba, no ho ha aconseguit. Ho necessita, necessita el sexe com menjar, com respirar. El problema és que ho fa tant evident que ja ho sap tothom i ja no pot dissimular-ho. Tot això va en contra d'ella però és superior a la seva voluntat i, quan veu l'oportunitat d'enllitar-se, perd l'oremus. 
Sempre té una excusa preparada. Aquesta vegada ha dit que anava a veure un amic a l'hospital. Potser algú encara se la pot creure, però cada vegada és més infreqüent. Ara només la miren, assenteixen amb el cap i pensen que ja hi torna a ser, que ja torna a picar-li l'entrecuix.
En arribar a la vorera, ell arriba amb el cotxe. Ràpidament hi puja i desapareixen en mig del trànsit de la ciutat. Un cotxe més entre milers, una parella més entre milers. Arriben al seu cau d'amor -millor dit, sexe- i frenèticament es despullen, rodolen per terra i comencen a fer-ho. Tots dos estaven neguitosos i tenien ganes de que arribés aquest moment. Una i una altra vegada continuen lliurant-se a la passió.
En un intermedi, ella encén una cigarreta. Està nua, completament depilada i s'asseu en una cadira. Es mira el cos de seu amant  mentre pensa. Continua fumant amb la mirada absent. Ara ja ha aconseguit la seva dosi d'home. La seva dosi -quasi bé- diària. Ara ja res l'importa, ja res la torba. Només té un calfred quan pensa en el seu proper amant. Ho intenta, es concentra, fa autèntics esforços, però és incapaç de recordar a qui li toca posseir-la posseir -gràcies Albert- demà.... 



6 comentaris:

  1. Al final vols dir que no hauria de dir "a qui toca posseïr demà?", perquè em sembla que aquí la que va de cacera és ella...

    ResponElimina
  2. Tens raó, Albert. Ara mateix ho canvio.
    Si no fos per les vostres col·laboracions, cometria moltes errades.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  3. Una dosi diaria!! I quins són els efectes secundaris quan no l'aconsegueix??

    Una vertadera caçadora-consumidora d'homes.

    ResponElimina
  4. Si, Albanta. És una autèntica Yonky del sexe. Si no té la seva dosi diària comença a tenir el síndrome d'abstinència (sudoració corporal, reescalfament de les zones erògenes i del seu minúscul cervell, tremolors, paranoies, mania persecutòria, creença de que tothom s'ho vol fer amb ella, etc.)
    Una pena, una autèntica pena...

    ResponElimina
  5. Hola dolcet.
    Què tal per BCN? Aquí és fabulós!! Ja tinc arreglats els teus assumptes i els meus. Et trobo molt a faltar. Prepara't per quan torni.
    Per cert, aquesta noia del cotxe negre no serà....??? Com ets!!!
    Quan agafes vacances? Espera'm a que torni i passem uns quants dies junts.
    Un petó molt, molt, molt, molt fort.

    ResponElimina
  6. Hola Niki!!!
    com estàs, guapetona? Ufff, estic esperant veure't. Ara ja deus estar negra. Ja vas marxar que estaves força morena i espero en candeletes tornar-te a veure. Només un avançament: t'està sortint competència, nena. Jejejejeje.
    Ja m'explicaràs com tinc els comptes amb el nostre amic el banquer.
    Un petonàs molt fort.

    ResponElimina