dimarts, 23 de març del 2010

COMPLICATED

Aquesta meravellosa noia? No, no hi he tingut res a veure. És l'Avril Lavigne, cantant canadenca curta d'anys i llarga en experiència amatòria. També canta una cançó del mateix títol d'aquest post.
Tenia dubtes entre posar la foto d'aquesta noia o la d'un bufó. També tenia dubtes entre escriure sobre els bufons -tema que m'està interessant molt per un llibre que estic llegint- o fer un post eròtic-festiu a petició de l'Anna. Finalment, escriuré sobre els bufons. Anna, no et pensis que no m'agrada l'altre tema, però quan penjo un post eròtic, m'agrada que estigui més treballat.
Què és un bufó: és aquell individu -normalment d'extracte social baix o amb algun defecte físic (o psíquic) que distreu amb les seves bromes -o afalaga, amb baba inclosa- els membres de la noblesa o els reis. Les seves bromes, des de la seva posició de proximitat a qui mana, poden ser molt cruels i la seva activitat es limita a deixar anar tot el ressentiment i la mala baba que li produeixen les seves pròpies limitacions. En resum, fa mofa d'allò que el caracteritza a ell mateix. 
A través de la història, han existit bufons que, temporalment, han ostentat -indirectament- molt de poder. La seva opinió era valorada davant d'amos -autèntics dèbils mentals- que sucumbien a la seva habilitat per tal de vendre fum a qui fos. Molts creuen que aquest fenomen era propi de l'època feudal però aquesta creença és errònia. A l'antiga Grècia ja existien aquests personatges. En els nostres dies, la seva existència -excepte en algun cas molt puntual- ha estat limitada al circ.
Llegeixo que hi ha algun d'aquests bufons que, en vida dels seus amos, es van crear tants enemics que, a la mort de l'amo, van tornar a la vida miserable de la que provenien i, fins i tot, algun d'ells va ser esquarterats en revenja pels insults i escarnis que havien proferit quan ocupaven una posició de privilegi.
Serveixi això de lliçó a aquells que es creuen intocables. A aquells que aprofiten la seva posició pròxima al poder -que no de poder propi- per escarnir, confabular i tergiversar tot allò que toquen o diuen. Molt més en compte s'ha d'anar si al davant hi ha algú que té poques manies -no un d'aquells xixarel·los amb els que està acostumat a tractar- i que els pot treure totes les tonteries per la via ràpida.
Continuo llegint el llibre, un llibre molt instructiu i que em demostra que l'autodestrucció és possible. Només cal veure com comencen a perdre el cap alguns. N'hi ha que ja les diuen tant grosses - i tan increïbles- que és impossible no dibuixar un somriure -mig irònic, mig de satisfacció-, esperar a que ells mateixos es desacreditin i que acabin de caure en la seva pròpia trampa.
La vida i les persones, com diu la cançó, són complicades...

4 comentaris:

  1. Hey Exorcista,
    Hòstia, no fotis que ens faràs protas d'una història teva. La Sònia i jo hem vist el comentari de la teva amiga Anna (hem d'estar geloses?) i no ens importa. Bé, millor que la tonta aquesta que tinc cm amiga et digui alguna cosa
    Petons, molts petons...
    Sílvia

    Hola Exor,
    Per mi, d'acord. Això sí, amb pèls i senyals, he? Amb tot luxe de detalls. Que sàpiga el món com ens ho passem de bé tots tres!
    A la meva oïda encara ressonen els teus sospirs de l'altra dia a la nit. Els meus dits encara noten el tacte de la teva pell. El meu cos encara sent la teva llegua recorrent-lo.
    Ufffff!!!!!!!!!!!! Com m'estic posant!!!!
    Fins aviat Exor (et desitjo)Molts petonets.
    Sònia

    ResponElimina
  2. Hola guapetones,
    Sí, si no teniu cap inconvenient -com sembla ser- faré uns posts sobre les nostres "rebolcades". Sí, si, ja ho sé! No cal que em digueu que us fa il·lusió, però hi ha coses que val més que no les expliqui. Seré genèric, no vull que es converteixi en un text groller i desagradable. L'amistat que ens uneix es mereix un text fi, elegant, insinuador, un bon text!
    Potser demà us truco i, si acabo aviat de treballar, ens veiem.
    Hi ha aspectes de la darrera vegada que no recordo prou com per escriure'ls. És broma. Cada trobada nostra és inovidable.
    Petons. Molts i molt forts!

    ResponElimina
  3. "La vida i les persones, com diu la cançó, són complicades..."
    (L'Exorcista)

    Sóc del parer que els nostres esforços alhora d'estimar massa sovint són insuficients.
    Però, per contra, la vida pot ser molt senzilla i pura: simple, que no pas simplista
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Bon dia Anònim(a)
    Tens raó, a vegades podríem fer una mica més.
    També estic d'acord amb que els humans som els que ens compliquem la vida d'una manera innecesària.

    Un petó.

    ResponElimina