divendres, 26 de març del 2010

EL FINAL (VERSIÓ EXORCISTA)


Ahir vaig fer un post que ha motivat diverses preguntes per part de l'amiga Anònim(a). No volia deixar sense resposta aquestes preguntes i en un simple comentari no tenia espai per a dir què en penso i com ho penso. Fer-ho de manera breu em semblava una manca de respecte envers aquest comentarista punyent  i persistent que sempre em fa pensar. Aprofito per dir que trobo a faltar els comentaris de l'Anna. 
El tema que em planteja l'Anònim(a) té relació amb la meva concepció del "final". El final ho és tot i res. Entro a respondre les peguntes una per una:
Quin és el final?: El final és el no rés, el buit i també ho és tot. És el moment en el que totes les coses que han sigut, deixen de ser. Després del final ja no hi ha res més. El globus, ben ple d'aire, esclata i deixa de ser un globus. L'aire que contenia ja no li pertany, ja pertany a l'univers.
Com és el final?: El final pot ser cert -voluntari- o incert -conseqüència del pas del temps i del destí. El final voluntari és una barreja de covardia/valentia que atorga a l'ésser humà la seva voluntat sobre el darrer acte digne que pot decidir.
Per què hi ha final?: Per un motiu invariable: abans o després, tot té un final. Moltes vegades la intensitat és més important que la duració. Saber acabar a temps -dignament- és molt important.
Per què el final t'és el punt de crida?: Que hi haurà un final és una de les poques veritats absolutes que hi ha. La duresa de la vida m'ha convertit en un escèptic. Crec en molt poques coses, però crec i sé que el final existeix.
Per sort, ja fa anys que estic preparat per quan arribi el final, ja sigui voluntari, accidental o vital.
Vosaltres què en penseu??????

10 comentaris:

  1. I si no existeix un final
    al cap i la fi, moltes situacions
    no arriben mai a tenir un final i es perpetuen de manera gairebé eterna.
    Tret de que es produeixi una situació traumàtica que desencadeni lo que tots denominem "final".
    La vida a vegades es com recorre un llarg passadís ple de portes que ens condueixen a altres portes i que creuem amb la esperança de arribar a un final que molts cops esta al costat del punt de partida.
    El nostre univers es un lloc
    on el caos que regne ordena perfectament cadascuna de les peçes i ens impedeix executar en tota la seva plenitud les nostres decisions per tal de privar-nos del ansiat final.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Joan,
    el problema és que, a vegades, ja sabem què hi ha darrera la propera porta i no ens ve massa de gust traspassar-la (és el mateix que hi havia a l'anterior sala).
    En ocasions, el propi cansament i avorriment ens fa desistir de fer canviar allò que és invariable. En aquell moment, ja res val la pena.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. "En ocasions, el propi cansament i avorriment ens fa desistir de fer canviar allò que és invariable. En aquell moment, ja res val la pena."
    (L'Exorcista)

    Tot val la pena! Perquè tot és un compromís que lliga molt estret si ho vius des del cor (si sents com batega).
    Escolta: tu creus en la fidelitat, oi? I per què es cansa la teva fidelitat, potser perquè no troba la resposta adient?
    Au, bah! Posa-hi tu la resposta adient! Fes que la teva fidelitat sigui un compromís! Contempla atentament aquesta
    pel.lícula, just quan ell és al llit, gairabé al final, i quan ella creu que tot acaba ell li diu la veritat més bonica per sincera:
    RES ACABA, TOT FLUEIX...


    http://www.youtube.com/watch?v=vxhLOcQGKHE

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Observa atentament, contempla l'eternitat i les seves mans; és la saviesa del cor qui enraona,
    la que batega... Si llogues aquesta pel.lícula podràs escoltar l'escena en català. A mi m'entren esgarrifances
    quan l'escolto just en català. Potser perquè en català pren sentit en la meva vida.


    http://www.youtube.com/watch?v=uuzi_2A-APo


    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  5. Hola Anònim(a),
    Una escena genial.
    El problema a la vida real és que podríem dir "Tot acaba, res flueix".

    Un petó.

    ResponElimina
  6. "El problema a la vida real és que podríem dir "Tot acaba, res flueix"."
    (L'Exorcista)


    Quan dius "vida real" et refereixes a la vida que la teva ment, limitada, comprèn o li sembla?

    Estaré uns dies fora de Barcelona.I d'aquest teu temple ;-)

    Fins aviat!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  7. Em preocupa poc el final, m'obsessiona la vida. Dins del buit ja no farà falta amoïnar-nos.

    ResponElimina
  8. Anònim(a): Em refereixo a la vida que hem de viure, no a les pel·lícules.
    Que gaudeixis d'aquests dies fora de BCN i espero que ens retrobem aviat. Els teus comentaris sempre són estimulants.
    Un petó.

    #M#: Preocupar-se dels fets vitals sempre és interessant i el final -com el principi- és un fet important.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Exorcista
    Tens una gran part de raó, quan intuïm quin es el resultat de lo que ens proposem, es molt poderós el sentiment de no traspassar allò que sabem que faran inútils els nostres esforços.
    Peró malgrat aixo, sempre hi pensat que en aquest tipus de transits, sobretot els inútils, som el que fem durant el viatge donat que el destí del mateix ja no es cosa nostra.
    Si més no, l intimitat del nostre esperit, la força de les nostres conviccions, orgull i dignitat, no poden ser mai vulnerades.

    ResponElimina
  10. Benvolgut Joan,
    saps què passa? N'hi ha que no en tenen de dignitat i es pensen que tots som com ells.
    Si hi ha una cosa que em fa emprenyar de veritat és que ataquin la meva dignitat. Si, a més, aquest atac prové d'aquells que no n'han tingut mai ni mai sabran el què és la dignitat, encara em fa emprenyar més.
    La vida és així Joan! Malgrat tot, sempre ens queda el consol que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.
    Una abraçada!

    ResponElimina