diumenge, 21 de març del 2010

TERCER DIA A LA GLÒRIA (EL RETORN)

Ja està, ja he tornat. Retorno amb la força renovada -com l'au Fènix- i amb poca paciència per les xorrades. Avís a navegants: no em toqueu allò que no sona que no estic d'orgues. Les gilipollades, a casa de cadascú!
Una cosa curiosa, abans que me'n oblidi -ho he escoltat avui-: sabeu quin és el millor afrodisíac? No?... Jejejejejejeje.  Jo us ho diré: l'aigua calenta, que fa obrir les cloïsses (almejas en castellà) i posa els ous durs. Ho sento, ja sé que és molt ordinari, groller i mil coses més, però no em podia resistir a explicar-ho.
En retornar, he vist moltes coses interessants: diverses visites al bloc -de gent que estava fora i que també ha retornat-, d'un parell d'amigues -les puber- fent-me proposicions perilloses (o no) i posant-me ample de satisfacció i vermell de vergonya. No calia nenes, ja sabeu que jo us tinc en una alta consideració. No calen aquestes declaracions públiques de "poderio", revelant detalls que només han de ser nostres.
Durant el viatge de tornada he estat pensant en els comentaris d'aquesta matinada i matí passats, i he tret una sèrie de conclusions molt interessants -petits detalls que s'han de llegir entre línies-, que seran objecte d'anàlisis i estudi. Això de confondre dues persones amb una de sola, m'ha confirmat una teoria molt interessant i que he de desenvolupar. En tot cas, m'encanta que facin comentaris al bloc.
El viatge és curt -unes dues hores i mitja- i prou distret. Per sort, durant bona part del viatge tinc cobertura i em puc connectar amb l'Iphone. D'aquesta manera, puc tenir allò que en diuen "minut i resultat".
Ara ja només em queda preparar les coses per a demà, potser sortiré a veure les puber-lolites -en el fons les trobo a faltar- i després -a la 1 o així- a dormir (si puc, és clar). Ho confessaré: molts dies sense veure a la Sílvia i la Sònia costen de passar. Descartada l'opció d'afegir-hi la Sandra -amb una vegada ja en vaig tenir prou- a les nostres festes, aquestes dues meravelles aconsegueixen que tregui forces de flaquesa, que em quedi un punt d'honor, ganes de fer bé les coses i quedar com un senyor. Feia molt de temps que no tenia aquestes ganes.
Bé, ara vaig a fer un aperitiu. Res abundant, una mica de pica-pica, avui no tinc el cos per a més. Més tard, més històries...
PS: Us deixo una mica de musiqueta . Aquesta cançó els agrada molt a la Sílvia i a la Sònia. Sempre diuen que semblem nosaltres tres...

4 comentaris:

  1. Hola guapetona,
    vinc molt fort, molt!
    Aquest cap de setmana m'ha servit per a recuperar-me i veure les coses d'una altra manera.
    Un petó.

    ResponElimina
  2. "Jejejejejejeje."
    (L'Exorcista)

    I què vol dir això?
    És potser una expressió
    usada per imitar una riallada?
    I si és així per què no fas la riallada catalana,
    aquesta: ha!ha!ha!?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  3. Hola Anònim,
    tens raó. Error meu.
    Salutacions

    ResponElimina