divendres, 4 de maig del 2012

PUNTS DE CONTACTE (I)

Setmana dura en molts aspectes! No entraré en detalls, no s'ho val -bé, sí que s'ho val, però prefereixo obviar-ho-  i tampoc solucionaria res. És el que té ser un simple mortal, que el teu poder "solucionador" és limitat. Finalment, pena solidària intangible però intensa. Aquell punt de contacte eteri però transmissor d'una energia que no es ven ni es compra: s'ofereix i es regala.
Començo pel final: Avui nou retrobament amb la "noia del tren". Bossa Tous de color marró (pell) i texans, per més concreció. Escoltant música des del seu mòbil -bé, smartphone- mentre les sardines de les llaunes estaven més còmodes que nosaltres. No diré que la culpa és d'aquells que amb bicicletes, carrets i d'altres estris semblants ocupen l'espai de diversos passatgers -no cauré en aquesta trampa fàcil- i sí que acusaré a l'operador ferroviari -Renfe, per més detall- de posar poques unitats als trens que tothom -menys ell- sap que van cada dia saturats. Gestioni qui gestioni Rodalies sempre serà igual: el mateix gos amb distint collar! En definitiva: continuem igual.
M'he enganxat a un joc: Apalabrados (versió catalana). És un scrable en versió app. Força aconseguit -amb les errades habituals en aquestes coses- i que distreu molt (ja sabeu: sales d'espera de dentistes, viatges en tren o Metro, etc...). Necessito distracció i aquesta és la més intel·ligent que he trobat. Bé, he probat altres "distraccions" -que d'altres em busquen contínuament- però les he descartat per surrealistes i per orfes del més elemental rastre de sentit comú. No, no ho faré: ja m'estic escalfant i m'he promès viure aliè i impertèrrit davant del despropòsit. Obviar és més pràctic que intentar fer florir una pedra o que confiar en la memòria dels peixos.
De moment ho deixo. He de marxar!

4 comentaris:

  1. No n'havia sentit a parlar d'aquest joc. Sembla interessant.^-^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,
      A mi em sembla que ho és. De fet, m'hi estic enganxant!
      Un petó

      Elimina
  2. Ja veus, si s'hagueren posat més vagons, pot ser que la retrobada no haguera sigut possible;)

    És l´etern dilema del tassó mig buit o mig ple.

    Que passis una bona vetlada!
    Bessets.

    ResponElimina
  3. Hola Sa lluna!
    Sí, mai saps què és millor. La vida té aquestes coses!!!
    Uns bessets apretats!!

    ResponElimina