diumenge, 25 de març de 2012

AFTER NAP

Podria dir que encara estic mig adormit, però mentiria. Ja fa una estona que m'he despertat d'una reparadora migdiada -que pagaré amb insomni aquesta propera nit- i he tingut temps de contestar algun comentari i algun correu. 
Sempre he preferit fer la migdiada al sofà (fins i tot al jardí, en una hamaca). Considero que la migdiada només cal celebrar-la al llit en casos de calor o en previsió de fer-la acompanyat i sabent que anirà més enllà de la simple passió per dormir.
La vida, després d'un descans de les neurones, es veu d'una altra manera. Tot adquireix un nou color i una nova perspectiva. Ara ja puc llegir-me un rotllo que vaig escriure fa anys i que m'he proposat refer. També puc reorganitzar-me en relació a l'Stultifera Navis o Fireta del Ineptes -com m'agrada anomenar-la a mi, amb l'esperança que s'autodestrueixi- d'aquesta propera setmana. Serà genial veure una nova edició de "Pareu la guerra, que ens hem deixat les armes a casa" o "Què més vol el senyor, que bavejo per fer-ho!" Són dues cares d'una mateixa moneda. Dues maneres -com qualsevol altra, no és res estrany ni infreqüent- de perdre la dignitat. Sentir per telèfon la veu tremolosa d'un interlocutor que es pensa que li passarà alguna cosa per no portar a terme, de forma immediata, la bajanada que alguna ment privilegiada acaba de parir, és un plaer extraordinari i una demostració més de manca de dignitat. A vegades, penso que no es pot ser tant estúpid, que aquestes bajanades es pareixen sabent que hi haurà algú disposat a fer-les -corrents, com si li fos la vida- i per divertimentto de propis i estranys, que formen claca tot veient com la rateta s'estressa buscant el trosset de formatge o la sortida del laberint en el que ells mateixos l'han ficat. Però, posats a ser sincers, no sé si és més cruel ficar la rateta al laberint o fer-se un fart de riure veient com s'estressa, baveja i intenta fer-se la simpàtica, precisament amb aquells que li han provocat tota l'angoixa d'una manera volguda i inútil, sense un objectiu cert, només pel simple plaer de veure com els fa cas...
He de pensar en altre coses. Aquestes històries que em venen al cap -autèntics embrions de futurs relats, en els que es potència la part més esperpèntica del comportament humà-, són massa cruels, massa recargolades -massa properes a la trista realitat- i no sé si serien compreses per una societat procliu al Kumbayanisme més nostrat, hipòcrita i moralitzant.
El regalet d'aquests vespre. I la torna... Gaudiu d'ambdues meravelles (això crec jo!)

10 comentaris:

  1. El cap de setmana és un dels millors invents de la història de la humanitat, igual que la migdiada. En el meu estat d'ànim hi sol haver un abans i un després d'ells... ;-)))
    Demà és dilluns, quina mandra, però entre les teves músiques d'avui i les d'ahir crec que el començaré molt millor.
    Una besada, amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, benvolguda amiga... El cap de setmana... Quin gran invent!!!! La migdiada -si pot ser acompanyat, millor- és d'aquells invents imprescindibles, que si no estiguessin inventats, s'haurien d'inventar.
      Aquells moments de semi-inconsciència, aquella percepció d'estar aliè del món, aquell semenfotisme radical, aquella estona de ser un mateix... això és la migdiada!!
      Bona nit amiga i bona setmana!!!

      Elimina
  2. I ara, després d´haver escoltat la música que ens has regalat -molt bona per cert- intentaré dormir una micona.
    La migdiada d´avui, també em passarà factura i la setmana es presenta "xunga"
    Molt bona nit amic.

    Bessets, acabats de fer ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!
      Encara ara sento l'escalfor dels teus bessets. Es nota que són acabats de fer, que no són congelats.
      Uns bessets de migdia, de pre-migdiada.

      Elimina
    2. Ha arribat l'encàrrec, molt bo per cert, però m'ha deixat una mica desconcertada. No sé si faré una visita allà a baix quan sigui l'hora ;)

      Bessets... per si fan falta.

      Elimina
    3. Hola guapa!
      D'això es tracta, de desconcertar una mica i que quedi aquell regust de no saber ben bé per on van les coses. Encara he de fer-hi uns quants retocs.
      Uns Bessets, que SEMPRE fan falta i sempre són ben rebuts!

      Elimina
  3. Bon dia!, acabo de llegir el post...Fer la migdiada mai he pogut, ja se que em perdo un dels plaers terrenals, però mai he pogut dormir en aquest espai. Però a qui ho pot fer li dic que deu ser "la bomba".
    La música la he sentit ara mentre esmorzo i preparo la dutxa, una manera màgica d'entrar en un nou dia. Gràcies! i Bon dilluns :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona, maca!
      Bé, el que està clar és que la tarda és una bona hora per deixar-se anar i fer un parèntesi de les cabòries del dia (si la migdiada és en companyia, millor que millor!)
      Bona setmana amiga... i no deixis d'estimar-te.

      Elimina
  4. Jo, la migdiada quasi bé sempre al llit. els motius? varis. principalment, pk quan no vius sola és a on més tranquil·la s'hi estar...(ara, alguna companyia de tant en tant, no m'hi desagradaria pas..jejeje)

    Espero hagis començat bé la setmana!
    Petoooons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      No saps res tu!!!!
      És clar, i si és un trio... millor, no? Ja posats a demanar...
      La setmana ha començat amb aquell regust de saber que s'aproxima la tragèdia, però sense que encara es visualitzi l'inici del tsunami.
      Espero que tu tinguis una bona setmana i que l'ànim sigui elevat.
      Un petonàs, guapetona!!!

      Elimina