dilluns, 19 de març de 2012

SLOWLY

Música recomanada mentre llegiu el post:
- Música 1
- Música 2
- Música 3
- Música 4
- Música 5

Ho sento, avui estic "tonto". La Niki m'ha trucat per dir-me que marxa, que no la veuré fins d'aquí uns dies, setmanes... mesos? Mentre parlava amb ella, en un flaix, he recordat molts moments importants de la nostra -estranya- relació. Res, que ja hi hauria d'estar acostumat... però no m'hi acostumo!
D'altra banda, ara que m'agafo la vida en plan slowly -ja era hora!-, he redescobert el plaer de "no fer res". Permetre'm el luxe de no tenir preocupacions extemporànies suposa mitja vida. Saber que no hi ha res tan important com saber viure ha representat un alliberament -moltes gràcies!- que em situa en un altre pla vital i existencial. Prendre consciència de l'esterilitat del sacrifici m'ha conduit a una conclusió fonamental: qui vulgui peixos, que es mulli ell el cul!
En aquests propers temps serà imprescindible adoptar una actitud estoica -en ocasions no exempta d'una hilaritat, ironia i sarcasme mal reprimits- davant de la successió de pensaments, fets i decisions irreflexives, mancades de qualsevol rastre de raciocini i pròpies dels que es conformen -de fet, en fan un estil de vida- amb anar passant -pensant inclús que ho fan bé, però que són uns incompresos- i fer content el de dalt (ja sabeu, els de la santa confraria del Sí Senyor!). Ho veig a venir des de fa temps, però ara ja s'ha convertit en espectacle públic sense cap tipus de recat ni vergonya, traspassant totes les línies de la dignitat.
Vaig a sopar, una mica de lectura i a dormir. Només pensar en quin nou espectacle em sorprendrà el nou dia ja és un al·licient per esperar-lo amb autèntica curiositat i fruïció, això sí, també amb molt slowly...

10 comentaris:

  1. Tastat i amb ganes de més ;)¨

    L´Aute és això, pell...

    Molt bona nit amic.

    ResponElimina
  2. Enhorabona per pendre't la vida així...Jo també estic en aquest camí. :)
    Molt bona nit

    ResponElimina
  3. Hola Sa Lluna,
    L'Aute ha marcat moments inoblidables de la meva vida!
    Bona nit estel de Ses Illes!
    Bessets!

    ResponElimina
  4. Hola Ona!
    Potser és que no tinc altra manera de fer-ho, potser és que ja és hora de fer-ho, potser és que m'ho demana el cos...
    Doncs que el camí et sigui plàcid i amable, que les pedres et respectin i que gaudeixis de cadascuna de les passes que facis en pos del destí triat.
    Bona nit i un petó!

    ResponElimina
  5. Dont'cry for my Exorcista!
    Sempre acabo tornant i sempre acabem celebrant-ho junts. No ens podem queixar; tots dos coneixem les regles del joc, aquelles que tu em vas ensenyar.
    No pateixis, ja saps: you never walk alone!
    Fins aviat i cuida't per quan jo torni.
    Petonets!

    ResponElimina
  6. Hola Niki,
    Sí, ja ho sé... Tots tenim un paper i hem de continuar la funció fins el final!
    Fins aviat i cuida't tu també!
    Molts petons i una carícia.

    ResponElimina
  7. Bon dia amic.
    He tornat al post perquè a l´ofi l´hi manca una micona de música per treure la fredor del dia.

    Això...bessets de pluja!

    ResponElimina
  8. Hola Sa Lluna!
    Pluja? Oh, benedicció del cel!!!
    Com m'agraden els dies de pluja -sobretot si no he de treballar- mirant com cauen les gotes darrera del vidre. I aquella olor que fa tot quan acaba de ploure? Aquella olor a herba fresca, acabada de tallar; aquella olor a net, a puresa...
    Suposo que demà plourà per aquí!
    Que vagi bé el dia, guapetona!
    Uns bessets laborals!

    ResponElimina
  9. Pensar en el dia de demà com a un espectacle que et pot sorprendre ja és tot un premi. Això sí q és viure!

    Bona nit!

    (m'estic posant al dia, és q et despistes un parell de dies i ja no dono a l'abast amb el teu blog! ) hehehe!

    ResponElimina
  10. Hola Rachel,
    Si no pensés així, molts matins ni em llevaria del llit. Per sort, penso que hi ha més coses bones que dolentes fora del llit.
    Bona nit, guapetona!

    ResponElimina