divendres, 16 de març del 2012

DARRERS SOSPIRS

Aquests són els darrers sospirs d'un dia plàcid, sense estridències, sense -perquè no dir-ho!- toca-ous disposats a malbaratar un dia preciós. Hi ha una dita que sentència: Reunió de pastors, ovella morta. En aquest cas, caldria dir: Reunió de pastors, pau a la praderia (per absència dels pastors, clar!).
Malgrat la tranquil·litat del dia, estic cansat. De fet, ja fa dies, setmanes i mesos -potser anys- que noto com el meu cos reacciona cada vegada pitjor a les cornades de la vida. Fa temps que només tinc moments de benestar en un mar de malestar que, si bé no és agut, sí que és durador. És com aquella burxadeta constant que arriba un moment que ja no notes -per costum i per haver passat a formar part de la quotidianitat - però que sí que hi és.
Bé, tot plegat, tot té una importància relativa -de fet, la que li vulguem donar a cada cosa- i ara no estic per preocupar-me en coses irrellevants. Ara he entrat en una dinàmica en la que havia d'haver entrat molt abans: deixar que tot flueixi i no fer-me mala sang per res. Tot plegat, qui arrossega les conseqüències de l'estrès és qui el pateix i no qui l'hauria de patir i no ho fa. Ja ho he dit darrerament i és una nova situació a la que t'hi acostumes ràpidament i sense problemes: seus en una pedra imaginària i, des d'allà, veus com les formigues es barallen per una pellofa de blat. És una lluita per la supervivència però que considero aliena i que, per tant, ja no forma part de les meves inquietuds actuals. 
Des de fa uns dies, estic preparant un recull de contes que he rescatat del passat. N'estic reformant alguns, reescrivint alguns altres i, directament, descartant-ne un munt més. Vull preparar un recull per mirar de publicar-los. No és el millor moment, però s'ha de perseverar. La derrota -que no rendició- sempre ha de ser la darrera opció.
De moment, ara que una amiga ja m'ha desitjat bona nit, vaig a dormir. Demà tinc algunes cosetes a fer a casa -aquesta mania meva del bricolatge com a recuperador mental- i vull fer-les abans de que arribi una pluja que, voldria equivocar-me, només existirà en les previsions meteorològiques d'uns homes del temps que confonen el desig amb la realitat. Així doncs, a dormir falta gent!

4 comentaris:

  1. No sóc amiga, real vul ldir, tampoc seré la primera, però et desitjo bona nit.
    "deixar que tot flueixi i no fer-me mala sang per res."és l'ideal, xò no el + fàcil. som animals q ens deixem endur x les emocions...
    Petooons!

    ResponElimina
  2. Saps? El més trist és veure com la solució passa per repartir la pellofa i fi de la disputa. És una posició ideal, veure-ho sense que t'afecti, perquè en realitat pateix més qui vol solucionar la situació que els qui estan ficats en ella i no hi veuen dos pams més lluny que els seus nassos ...

    Bé, jo volia parlar dels teus contes, em sembla una magnífica idea i m'agradaria llegir-los si decideixes publicar-los i si no ho fas, m´hauràs de deixar algun ... privilegi d'amiga, és clar!

    I ara ja és hora de descansar, la migdiada m'ha capgirat la nit.
    Feliços somnis amic.

    ResponElimina
  3. Hola Rachel,
    La gent és el que vol ser. Si vols ser amiga o no, és una decisió teva. Jo et considero com a tal. La primera? NO, no ets la primera -a vegades no cal ser la primera, cal ser la millor- però això no té importància. Gràcies pel teu desig.
    Ja sé que hi ha coses que són fàcils de dir i difícils de complir. Els humans som així, però t'asseguro que he descobert que aquesta posició és la més convenient. Fer-se mala sang per les coses sobre les que no podem decidir és malbaratar minuts de felicitat.
    "Si té solució, perquè et preocupes? Si no té solució, perquè et preocupes?"
    Un petó molt fort i una abraçada d'aquelles que serveixen per fer servir les meves ales i volar amunt, molt amunt!

    ResponElimina
  4. Hola Sa Lluna!
    He arribat a la conclusió que -en un món tan regirat i irresponsable com aquest- dos es barallen i qui els vol separar és qui rep les bufetades.
    Contes? I tant! En busco un de ben maco -d'aquests que estic reformant, ja veuràs que no estan encara acabats- i te'l envio per correu electrònic.
    Uns bessets per anar començant el dia.

    ResponElimina