dissabte, 17 de març del 2012

FOTOS ANTIGUES

Després de contestar uns comentaris del bloc -no dormiu mai noies?-, he recordat que ahir volia buscar unes fotos que tenia de fa anys. Pensant, pensant, ahir a la tarda vaig recordar detalls d'una noia amb la que vaig tenir una relació en el passat i volia confirmar-ne uns detalls físics -no eren el més important d'aquella relació- que ja s'havien mig esborrat del record.
Quan comences a mirar fotos, pot passar que acabis mirant-ne moltes més de les que necessites mirar. Tot un munt de records s'amunteguen en el cervell. Aquests records s'associen amb llums, olors, sons i cançons, carícies i mirades, encontres i desencontres... i, en aquest cas, passió... Molta passió! 
Aquells temps queden llunyans i res queda del que va ser. Només el record d'uns mesos -crec que no va arribar a l'any- viscuts sense altre pensament que intercanviar felicitat amb aquells ésser meravellós que em va concedir el privilegi de considerar-me el seu amant. Sí, val, potser ho expresso d'una manera molt extrema -fins i tot ridícula o anacrònica- però és el que encara sento quan miro aquelles fotos. No ho sé...! Aprofito per fer-li un petó a la noia del banc del Passeig de Gràcia. Ha sigut una conversa curta però molt agradable, com és ella.
Ara tinc un dinar programat amb uns amics -també del passat- i he de marxar. Us deixo un regal -com moltes altres cançons d'aquesta cantant- per arribar al dinar.

6 comentaris:

  1. Que bo és obrir el cofre dels records i trobar aquestes sensacions que segueixen marcant la nostra existència.
    Aromes, colors, textures, gusts, sentiments...
    tants moments poden passar pel cos en uns instants!.

    Saps? portava setmanes escoltant aquesta cançó i no hi havia
    manera de saber qui la cantava o el títol de la mateixa. Sempre dic que els objectes tenen una màgia especial, sempre et troben en el moment precís, i no tu a ells, com generalment pensem. Aquest fet ha produït en mi, la mateixa sensació que eixes fotos en tu.

    Quina sort té la noia del banc del Passeig de Gràcia!
    Bessets amic.

    PD: Si que dormo si, quan tinc son ;)

    ResponElimina
  2. Bonics records els que expliques...i si, a vegades passa q comences a furgar i ja no pots parar. (A mi em va passar ahir, però em va fer l'efecte contrari a a tu. Potser pk no puc explicar moments semblants als q tu comentes)...
    Petó!

    ResponElimina
  3. Jo tinc una capseta plena de records, fotografies, entrades de cinema antigues, flors seques i alguna carta que no he pogut tornar a llegir, i en una paret d'una habitació tinc emmarcades tots els meus moments, totes les persones que d'una o una altra manera han estat importants en la meva vida, ni que dir que les que no han valgut la pena les vaig deixar enrere i de forma estranya han anat desapareixent a poc a poc de la meva memòria.

    Recordo que fa uns anys em vaig trobar en un aeroport al que havia estat la meva parella durant quatre anys,no el vaig reconèixer dons físicament, estava molt canviat, nomes la seva forma de caminar quan s'apropava em va fer reconèixer-ho, i una amiga meva que estava amb mi quan ens allunyàvem desprès d'haver estat xerrant una estona em va dir, quina desil.lusió oi? s' engreixat bastant!!! la meva resposta va ser, i que? segueix sent ell i això no ho canvia res.

    I és cert era ell,la persona amb la que vaig compartir la vida i que per sempre formarà part de la meva història, la resta per mi bajanades que deteriora'n la realitat del que hauria de ser l' amor.

    ResponElimina
  4. Hola Sa Lluna,
    Sí, els objectes, les olors, els sons... tot plegat ens fa venir records -curiosament- sempre plaents.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Hola Rachel, guapa!
    Suposo que cadascú viu els seus records depenent de com li ha anat a la vida. Malgrat tot, sempre hem de treure la part positiva de les experiències.
    Un petó!

    ResponElimina
  6. Hola Marta,
    Sí, amiga, moltes vegades ens embranquem en disquisicions supèrflues i deixem de banda l'essència de les coses. El bosc no ens deixa veure els arbres, el que és fonamental.
    Les petites coses, les fonamentals, són les que ens fan gaudir o patir, les que ens demostren que estem vius.
    Un petonàs... gran, gran, gran!!!!

    ResponElimina