diumenge, 11 de març del 2012

PUNTS FINALS

Dijous a la tarda parlava amb una sèrie de persones -professionals de la psicologia i del dret- d'un tema punyent que sembla fer-se cada vegada més habitual en l'àmbit laboral: l'assetjament laboral o mobbing
Alguns aspectes de la vida -sobretot els que deriven de relacions humanes- esdevenen esclavituds que no són volgudes però que són suportades en el temps per un sentiment semblant al Síndrome d'Estocolm. A vegades costa molt donar la passa necessària per deslliurar-se de la humiliació, de la denigració i d'un "anar passant" totalment nefast per la dignitat. Quan s'ha advertit de totes les maneres possibles -i repetidament, durant un període llarg de temps- que s'està produint una situació humiliant, denigrant i tendenciosa que menysté la dignitat laboral -també personal- i que és contraria a dret, no calen excuses basades en arguments que s'han demostrat irreals. Si no s'han obtingut respostes o compromisos i les poques que s'obtenen són tan volàtils com inconcretes i incomplertes, només queda una solució: mirar endavant, deixar-se de romanços -dels que s'han aprofitat per continuar mantenint aquesta indesitjable situació- i tirar pel mig, sense contemplacions. Saber dir "prou" és fonamental. Malgrat pugui semblar que donar aquest pas és contraproduent, no caigueu en el parany de creure-vos-ho: més hi perd qui propicia aquestes situacions il·legals, il·legitimes i amorals, o qui, sabent-ne de forma reiterada l'existència, no ha posat solució, tenint-ne l'oportunitat de fer-ho. Ningú es mereix aquest tracte, però encara menys si sempre ha demostrar una bona predisposició davant l'assumpció de les seves responsabilitats (fins i tot amb escreix gratuït). Suposo que formen part d'una estirp d'inútils que només poden sobreviure parasitant els coneixements i l'esforç aliè.
En altres aspectes de la vida, també cal actuar de la mateixa manera. Adoptar la paciència de Job i mantenir una postura estoica només serveix per perpetuar situacions que ens fereixen i que posen en dubte, davant de tothom, la nostra capacitat, voluntat i dignitat. D'aquesta paciència i estoicisme és del que s'aprofiten aquells que estan acostumats a viure a l'esquena dels altres -atribuint-se els fets positius i rebutjant, atribuint-los a altres, els fets negatius-, malgrat això signifiqui humiliar, denigrar i menystenir a qui calgui.
Passem a altres temes més plaents: el cirerer apunta brots nous -molts seran flors que esdevindran cireres- i la prunera fa un intent de fer esclatar els rebrots tendres. Aviat arribarà la primavera -aquest any sembla avançada- i retornaran els matins clars i frescs. Aquest serà el preludi d'uns canvis que han de produir-se de forma imminent i que contribuiran a clarificar moltes coses, ara tèrboles i anàrquiques.
Vaig a prendre una mica aquest solet de diumenge al matí. Després aperitiu i dinar. Una migdiada potent serà el colofó definitiu a una estona de plaer dominical.

9 comentaris:

  1. Be, no estic del tot d' acord amb tu, dir prou SI però a vegades les circumstancies no et deixen, no quan depens de tu mateix i tens cargues familiars i una hipoteca, es molt fàcil mirar-se el problema des de l' altra costat del mirall, però a vegades la realitat es molt mes crua i t' empasses la dignitat i la rabia a cullerades.

    ResponElimina
  2. Hola Marta!
    Sí, és veritat, cada persona és un món i les seves circumstàncies, però jo parlava en sentit genèric. Ja entenc que qui no té més remei ha de continuar aguantant segons quines coses.
    El que volia dir és que no cal aguantar per "amor", "fidelitat", "amistat" i sentiments que esdevenen unidireccionals i completament falsos.
    No cal mantenir -si no és que no hi ha més remei- situacions denigrants en ares a sentiments i fidelitats que només existeixen en la nostra imaginació.
    Un petó i un bon diumenge!!!

    ResponElimina
  3. Saps amic?
    Aquest migdia he llegit molt atentament la teva reflexió.
    Em semblava impossible que fileres tan fi,
    tens bola màgica de cristall?
    Estàs segur que no ets bruixot en comptes d´exorcista?
    M´has fet pensar molt i t´ho vull agrair.

    Gràcies i...bessets.

    ResponElimina
  4. Si no et sap greu, agafo la teva reflexió...
    avui li donaré un bon ús ;)

    Bessets amic, i bon dia!

    ResponElimina
  5. Holaaaaaaa! Com va tot Sa Lluna?
    Doncs mira... una mica bruixot? No ho sé! Una noia em va dir un dia que era "confortable", que ja em diràs tu què vol dir!!!
    Donar un bon ús a la meva reflexió? I tant! Si la volgués només per a mi, no la faria pública. Només faltaria! Ja saps: tots aprenem a cada instant. Saber compartir pensaments i reflexions és el que ens enriqueix com a animals socials que som (uns més que d'altres, això sí i amb major o menor fortuna)
    Uns bessets, unes abraçades i... unes pessigolles (que, de tant en tant, també convenen)!!!!

    ResponElimina
  6. Confortable?
    ummm Déu n´hi dò la parauleta!
    encara que a mi em sona a...
    que se sentia a gust, però poc més.

    Pensant-ho més... si em regales
    bessets, abraçades i pessigolles,
    com vols que no digui que ets
    "confortable"?
    Sense conya, s´està bé en aquest racó.

    Bessets de lluna.

    ResponElimina
  7. Hola Sa Lluna, guapa!
    Doncs mira, ja m'està bé que et sentis a gust en aquest racó. Tampoc és un racó amb gaires pretensions. Només és un raconet normalet, freqüentat per gent molt maca -això sí- que fem petar la xerrada sobre cuites i sobre la pròpia vida... sense més!
    Bona nit i dolços somnis... i que aquests somnis es facin realitat!

    ResponElimina