dimecres, 7 de març de 2012

HUMILIACIONS DIDÀCTIQUES.

Aquest vespre, quan tornava a casa, després de fer una inestimable -mai estimada ni valorada (francament, ja no m'importa. De fet, potser millor així!)- jornada de pencaire, he escrit unes reflexions que formaran part d'un relat. Me les va inspirar una trucada que vaig rebre ahir al vespre i forma part del pensament d'un personatge al que han pretés humiliar unes ments preclares -d'aquelles que farien bé en no exhibir massa les seves habilitats. Només hi ha un problema: mica en mica han agafat confiança i ara han traspassat un límit moral i legal. La situació és la següent: el personatge intenta escriure el que pensa per tal d'articular un discurs coherent per afrontar la ruptura definitiva.

Ho faré senzill, no voldria passar per torturador de ments simples -més simples que el mecanisme d'un xumet-, però que, pretesament, són tan hàbils que saben portar -i manipular- als altres. Realment, no saben fer ni allò que els donen mastegat. Un intent de fer alguna cosa autònomament i provoquen un caos superb. Aquests són els grans guies espirituals que pretenen donar-me lliçons de moral. Aquestes són les llumeneres que passen per ser els que han de beneir o desautoritzar les creacions dels altres. Ells, que viuen en un estat permanent de confusió i alienació. Ells, que tenen com a únic objectiu a la vida fer feliç els seus amos (tant o més limitats que ells), malgrat no volen que sigui dit i es passen el dia criticant-los. El darrer intent d'humiliació ha sigut el que m'ha fet decidir, el que m'ha obert els ulls i el m'ha fet veure quan inútil és la meva aportació. No cal esperar res dels que no tenen res per oferir, ni dignitat ni vergonya!
Seré breu, tampoc voldria fer-me pesat. Avui m'he alliberat de moltes coses. M'he alliberat de responsabilitat, m'he alliberat de fidelitats -que dit sia de pas, ja començaven a ser una mica carregoses i esclavitzants, en tant que unidireccionals- i m'he alliberat, el que és més important, del meu giri. També he adquirit llibertat, una llibertat -de moviments, etc.- que jo mateix m'autocensurava.
S'ha acabat el bròquil, tu ja m'entens... (com canta en Raimon)

Sens dubte, cal polir-lo molt. Potser demà, passat mig matí -en l'estona d'esmorzar- pugui reblar el clau i concretar -està molt de moda aquesta paraula, últimament- com acaba aquesta història. Penso que el personatge ha de deixar -renunciant a la seva justificada rebequeria- que es consumi definitivament la humiliació i llavors, quan ja no hi hagi marxa enrere, desplegar tota la seva mala llet. Tot plegat, segons tinc pensat plantejar, el personatge ja ho té tot perdut i només pot anar a millor. M'ho he de pensar fredament i veure quin desenllaç és més cruel -ja tenia ganes d'arribar a un final cruel- i, des del punt de vista irònic o sarcàstic, dóna més joc al protagonista del relat.
Ara, sopar, veure el Barça i a dormir, que demà serà un dia molt i molt interessant, sobretot, a partir de mig matí!

4 comentaris:

  1. i quin Barça vam veure! hehe! Que tinguis un bon dia!

    ResponElimina
  2. Hola Rachel, guapa!
    Arribo tard, però que, almenys, tinguis una bona tarda, vespre i nit.
    Ara ja ja voles -malgrat sigui imaginàriament-, com es veu el món des dels estels? D'això en podries treure un bon relat! Si vols et passaré la convocatòria d'un premi literari per infants (només són 6 pàgines)
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Avui matí he llegit la teva entrada,
    no tenia massa temps
    i he decidit posposar-ho per
    més tard...ara hi torno i me
    tens tota intrigada...
    Saps? de tot lo vist jo em
    quedaria amb això:
    "No cal esperar res del que
    no tenen res per oferir"

    Feliç amb la teva alliberació!
    Bessets...

    ResponElimina
  4. Hola Sa lluna,
    la part escrita en cursiva forma part del projecte de relat. Intrigada????
    Ja veuràs que, de tant en tant, penjo trossos d'esbossos de relat per tal que els critiqueu o hi digueu la vostra.
    Uns quants bessets!!!

    ResponElimina