dimecres, 21 de març del 2012

"CANSINOS" S.L.

Ufffffff!!!!! Els meus badalls adquireixen proporcions indecents i desaforades. Tot plegat és força cansat: llegeix un correu sense sentit, en el que intenten fer-me esmenar les cagades d'un altre; contesta dient que cada pal aguanti la seva vela (dit clar, que cada gos es llepi la seva titola) i que no és cosa meva arreglar les conseqüències de les idees genials d'altres -més quan les van posar en pràctica sense preguntar a ningú-; amplia el correu dient que a més d'una anormalitat, és impossible; et contesten dient que ho facis possible (quan no et toca fer-ho a tu!) i tot s'acaba com sempre (i amb aquella percepció de la manca absoluta de.... Massa cansat tot plegat i molt "cansino"!
De veritat, passo de molts temes ja molt amanits i que sempre tenen el mateix origen: voler fer -sense preguntar- allò que no se sap fer i esperar que algú altre tregui les cagadetes que vas deixant pel camí. El que més em molesta es que, a més, adopten un aire de dignitat que no es creu ningú. Però si el més trist i lamentable és que es produeixi el propi fet!!!!!
I la família? La família estupendament! I jo? Jo també! Fa una estona he arribat a casa -avui és dia completo, dia Comansi- i al tren pensava en quan meravellosa és la vida. Tot plegat, és qüestió de només preocupar-se per les coses importants -que, normalment, són les immaterials- i deixar que les bajanades, demostracions gratuïtes de ... bé, deixem-ho... no ens afectin o sapiguem fer que no constitueixin cap problema. La resta? La resta és alegria i festival! De fet, tot plegat, no deixa de ser una gran mentida en la que estem immersos. El problema rau en els que es creuen la mentida -quan els convé- o pretenen que te la creguis. 
Avui, per sopar, una mica de fruita i poca cosa més. M'estic engreixant com la "Monyonyo" i ofereixo una imatge impròpia. He d'aprimar-me per lluir les "carnes morenas" durant l'estiu que tenim a la cantonada. Que ja faig tard per l'Operació bikini? Sí, ja ho sé,  però la vida és així i tots tenim la nostra creu. Què voleu que hi faci? 
Aquest proper cap de setmana he de començar amb la bricomania compulsiva que m'agafa cada any per aquestes dates i ja toca començar a arreglar el jardí, fer alguna reparació al pati, etc. Coses de la primavera i de les conseqüències d'un hivern amb fases força dures. No sabeu quant relaxa fer aquests treballs manuals! Deixar el cervell en blanc o pensar només en apreciar la bellesa de les primeres flors dels arbres fruiters, el cant dels ocells... Bé, deixem-ho. Només de pensar-ho m'entra un plaer indescriptible.
El meu regalet d'avui és doble, però -així ho crec jo- també sublim (regalet 1 i regalet 2). Va, vinga.... i això de torna!

6 comentaris:

  1. Aquesta "possessió" és per donar-te les gràcies, Exorcista: avui qui ha supurat bilis he estat jo, també hi ha "personatges" com el que descrius a la meva feina. Amb el teu post i el rosa de na Piaf se m'ha esborrat el "verd bilis" del capet. Està bé que algú et recordi les coses que valen la pena.

    Ah, per cert, el de la foto ets tu? Caram, quins claus, però fas cara de bon moix. ;-)

    ResponElimina
  2. Hola Xicarandana!
    Tots tenim dies bons i dolents. Jo he arribat a la conclusió que el millor és passar de tot, intentar ser feliç i no encaparrar-se massa amb les coses. Tingues en compte que d'aquí a cent anys, tots calbs i criant malves.
    Bona nit i dolços somnis!
    PS. Claus? Ah, les dents!!! Sí cara de bon moix sí que la tinc!! ;-)p

    ResponElimina
  3. Avui, agraïments dobles.
    Tot ha sortit bé...crec.
    I la Piaf, ufff amic, no saps
    com m´agrada!

    Saps? és per aquestes cosetes que val la pena viure, les petites coses -gairabé mai no materials-.

    Avui estic contenta, mira tu!
    i et deixaré un sac ple de bessets.

    ResponElimina
  4. Passar de tot! estic amb tu, tot i que jo l'anomeno "prioritzar les coses importants" que coincideixen amb les que tu anomenes...La prioritat màxima és VIURE, sentir allò que et fa sentir i esprèmer els moments per petits que siguin. I somriure.
    Carai amb els regalets...!
    Gràcies
    Bon dia i un somriure :)

    ResponElimina
  5. Hola Sa Lluna!
    Tota una senyora la Piaf! Com m'encanta la seva veu!
    Bé, tornant a coses terrenals, és per escoltar coses com aquestes que podem dir que tenim estones de felicitat!
    Molts, molts bessets!!!!

    ResponElimina
  6. Hola Ona, maca!
    Tu sempre a primera hora!!!
    Com m'agrada llevar-me al matí i tenir el teu comentari!!!!
    Sembla que el dia comenci d'una altra manera, que les coses no siguin tan grises, que el món sigui més habitable, que la meva confiança en la salvació de l'espècie humana s'incrementi.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina