dissabte, 31 de març del 2012

EL CARRIL DE LA DRETA

Les decepcions, l'avorriment, el cansament, la constatació de la manca consideració i de valoració... Moltes coses són les que empenyen a les persones a passar al carril de la dreta, a decidir que la seva vida ha de ser més profitosa i més plena. 
Malgrat el sacrifici -noble però ingenu- la resposta sempre és la mateixa i sempre està motivada pel mateix. Arribats a aquest punt, només queda deixar que cadascú circuli pel seu carril i que aquells que es pensen que saben córrer sols, facin via cap el seu destí. Quan passen els dies -fa poc ja n'he tingut algun petit exemple- els trobes estimbats a la cuneta o estampats contra algun fanal. En aquell moment recordes quan vas decidir que no podies ser partícip de la seva bogeria anàrquica i sense objectiu conegut o cert. 
Penso que arriba un moment en el qual les fidelitats no correspostes s'han de deixar de banda i s'ha de tirar pel dret. A mesura que passen els anys, es tendeix a buscar petites satisfaccions -però de gran efecte- per reviscolar l'ànima cansada. Quan només trobem silencis, pors -molt còmiques i grotesques, per cert!- i uns "sí però no" sense cap sentit però amb un propòsit clar i diàfan, val més posar-se en el carril de la comoditat i deixar que les coses se succeeixin per elles mateixes. 

*****************************************************

Aquesta setmana ha sigut tranquil·la -malgrat no ha sigut massa tranquil·litzadora- i amb un regust amarg. És aquell regust de les medecines que saps que et seran beneficioses però que costen d'empassar. Emprendre segons quines iniciatives -pel pas del temps, per un sentiment de pertinença...etc.- és dolorós, però potser sigui la única manera de posar cada cosa al seu lloc. De fet, sobre segons quins temes, ja res (m')importa. En segons quins aspectes, només cal posar-se a vegetar i deixar que passi el temps.
La vaga? Doncs veureu... No vaig entendre res! Algú es creu que el govern deixarà de fer el que creu que ha de fer (estigui encertat o equivocat)? Els caps de les organitzacions sindicals, com poden tenir tanta cara? Quants anys fa que ells no treballen i viuen de la sopa boba? Quant cobren ells a final de mes? Era necessària tanta violència? Va ser l'esclat de molta tensió acumulada, durant molt de temps? Potser només està emergint una nova cultura -per dir-ho d'alguna manera- basada en el vandalisme i la rapinya, tot menyspreant l'esforç i el sacrifici? Si aquest fenomen augmenta, estem davant de l'inici d'una revolució social? No li fa vergonya a algun polític ser incapaç de fer pel que li paguem (per garantir la nostra seguretat)? No li ha passat pel cap dimitir després dels seus "grans èxits" (Pl. Catalunya, Parlament, vaga... etc)? Perdó... és que m'havia oblidat fer-me jo una altra pregunta: si dimiteix, a què es dedicarà aquesta llumenera (si el partit no el recol·loca)?
No ho sé, però estic perden qualsevol confiança en el futur d'aquesta societat. Una societat que basa les seves reclamacions -justes o no; no entraré a valorar-ho- en impedir l'exercici dels drets dels altres (treball) i en l'ús de la violència, el vandalisme i la rapinya, no té futur. Bé, sí que té un futur: la seva autodestrucció. Sento dir-ho, però el que estic veient darrerament no m'agrada gens i em recorda massa a episodis viscuts en altres latituds i en altres temps. M'agradaria equivocar-me, però no les tinc totes.

4 comentaris:

  1. En primer lloc, ja era hora que utilitzessis la teva ploma per delectar-nos amb les teves "reflexions".
    Estàs segur que tenen resposta totes les preguntes què fas?...i si la tenen, serà la solució a tanta bojeria?
    I per acabar, amic, agrair-te el regal musical. El boss sempre serà el boss. La seva música va formar part de les cançons de bressol del meu fill.

    Bessets de lluna.

    ResponElimina
  2. Hola Sa Lluna,
    no sé si totes les preguntes tenen resposta. Moltes vegades, és més interessant fer-te la pregunta que no esperar-ne una resposta impossible.
    Ah, el Boss! Quantes hores de la meva vida ha emplenat amb la seva música!!!
    Bessets de Boss.

    ResponElimina
  3. Hola;
    la primera part de la teva reflexió m'ha agradat molt. constructiva i em fa pensar en coses, persones de la meva pròpia vida, i en maneres madures de pendre'm-ho.
    La segona, és totalment respectable però no comparteixo la part en què dius q la manifestació va ser majoritàriament vioenta. Potser a la gran ciutat de Catalunya, q sempre acostuma a aclaparar tota l'atenció dels medis, hi va tenir el protagonisme, però a la ciutat de Girona, x ex, i a Figueres, tot va transcórrer sense aldarulls. és el de sempre, com quan es celebra alguna copa del Barça, uns pocs aprofiten la moguda per fer la seva, i la resta, qudem etiquetats.
    En fi...com diu sa Lluna, jo tb trobava a faltar les teves reflexions.
    Un peto ben fort de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda Rachel,
      tinc per costum parlar només d'aquelles coses que conec. El meu àmbit geogràfic és Barcelona i desconec com van anar les coses en altres llocs -que les manifestacions hagin estat pacífiques no hauria de ser res destacable, hauria de ser la tònica general- i, per tant, parlo dels aldarulls de Barcelona. En cap moment jo dic que la manifestació fos "majoritàriament violenta", però només t'oferiré una xifra: prop de 300 contenidors d'escombraries cremats (no és cap anècdota). Obvio fer una relació dels comerços -legítimament oberts- amb els aparadors trencats, amb els empleats agredits... Fets com aquests són els que deslegitimen qualsevol reivindicació. Igual que reprovo aquests fets, també reprovo tots aquells que van més enllà de la simple manifestació festiva, com quan es celebren les victòries del Barça.
      Ja sé que en les diverses manifestacions hi ha elements de tot tipus, però aquesta vegada et puc assegurar que ha anat més enllà del que jo -és una opinió personal- considero permissible. També has de tenir en compte una cosa: tots els desperfectes que han causat aquests exaltats els pagarem entre tots, via impostos, amb la consegüent reducció de partides pressupostàries que -dic jo- potser fan més falta...
      M'afalaga que trobeu a faltar les meves reflexions.
      Un petonàs!!!

      Elimina