diumenge, 4 de març del 2012

SANTA PACIÈNCIA

Assegut a la porta, veié passar el cadàver 
del seu enemic per davant de casa seva.
Somrigué. Ell havia ordenat la seva mort... 
No havia pogut esperar!
Paciència activa.

El dia 1 de maig es commemora -entre d'altres- l'onomàstica de Santa Paciència. Sembla mentida que existeixi aquesta santa, però és del tot veritat que existeix (de fet, la imatge d'aquest post és la que es venera a Osca). He intentat buscar quin suplici va suportar aquesta senyora per fer mereixements -o mèrits-  per ser elevada als altars. No ho he trobat, ho sento!
Estic llegint un llibre en el qual els factors psicològics, lligats amb la paciència, són fonamentals pel desenvolupament de la trama i marquen el desenllaç (i el post-desenllaç, no tot s'acaba en l'acte que tothom considera final). Intento resumir una mica els arguments: A vegades, quan tenim la sensació que una cosa s'acaba, actuem pensant que mai més necessitarem trucar a alguna porta expressem -verbalment o gestualment, fins i tot ho escenifiquem- allò que manteníem ocult o amb reserves. Error! En qüestió de moments, tota la situació pot canviar i podem quedar en evidència. La paciència és fonamental en molts aspectes de la vida i és una sàvia consellera. No cal evidenciar -abans d'hora, per imprudència- coses de les quals ens haurem de penedir. Els jugadors de diverses baralles es descobreixen -ara ja públicament- i ja no poden fer marxa enrere.
Saber aguantar el tipus davant situacions tenses, esperar el moment propici -malgrat es vagi ajornant- per vomitar tota la bilis acumulada i contenir-se per no iniciar allò que estem esperant començar des de fa temps i que és inevitable que comenci, malgrat passin mesos o anys... Tot és una qüestió de paciència! No cal atribolar-se, com tampoc cal privar a l'oponent d'aquesta magnífica sensació de tensió que, si no l'has patit abans -o no t'ha ensenyat com desactivar-la-, et va menjant per dins. Quant més temps passi, més s'anirà desvirtuant la raó de l'oponent i dels seus acòlits, alhora que s'incrementarà l'estat d'ansietat per l'espera. La tensió pre-moment àlgid, repetida, és demolidora en aquelles consciències tèrboles, que tenen alguna cosa a recriminar-se o que basen la seva particular visió de la realitat en mentides conscients però inconsistents. La naturalesa humana és sàvia i el cos paga tribut per l'excés de tensió psicològica provocada per l'autoconvenciment de la certesa d'un fet fals.
No diré que la formulació de l'autor és una mica cruel, però em fascina! Sap provocar en la seva protagonista una tensió impressionant i la sap transmetre al lector. També exposa una teoria força curiosa: tots els processos vitals tenen punts àlgids, en els quals la tensió sembla ser màxima. Doncs bé, sembla ser que no és veritat. L'autèntica tensió és posterior. Es veu que prové de dues vies: la pròpia consciència i, d'altra banda, de la incertesa i inseguretat que provoca no saber què passarà o no tenir el control de la jugada que es desenvolupa a l'ombra. Suposo que quan es considera que ja ha passat el clímax d'una situació, ningú està preparat per aguantar durant mesos o anys la pressió psicològica per l'espera poruga d'allò que se sap que passarà, però no quan i com. En resum: quan la protagonista comença a patir de veritat és quan semblaria que tot s'hauria d'haver acabat. De fet, la trama de veritat comença a partir del moment àlgid que hauria de marcar el final d'un procés. Conclusió: mai podem estar tranquils, malgrat ens puguem pensar que hem deixat un tema tancat.
Ho sento, cada vegada llegeixo coses més estranyes (però més instructives). De fet, aquest llibre el vaig comprar en una fira de llibreters de vell, fa uns quants anys. El tema de la tensió psicològica a les trames dels relats que escric sempre m'han obsessionat. Aconseguir mantenir l'atenció del lector és fonamental per poder dir que la història val la pena.
Ho deixo, vaig a destensionar-me una miqueta, tot prenent el solet. Després aperitiu i dinar, preludi d'una magnífica migdiada. I és que tot plegat em posa molt tens (menys que ahir i més que demà)... Santa Paciència!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada