dimarts, 13 de març de 2012

ESGOTAMENT I DECEPCIÓ!

A vegades, fer entendre segons quines coses -obvies, d'altra banda- esgota. Francament, ja no estic per la labor de perdre energies i moments meus per intentar fer-me entendre. Ho sento, la paciència té un límit i jo ja hi he arribat (fa molt de temps)! A cagar!
Be, ara que ja he deixat anar un ínfim percentatge de la bilis acumulada -és una teràpia molt bona, ho hauríeu de provar!- anem per coses importants: Aquest bloc -oh, fill meu!- ja té 750 posts visibles -els posts apòcrifs, ocults o esborranys són molts més- i em sento com un pare veure créixer un fill (aquell que mai he tingut). Hi ha dies més afortunats o reeixits i d'altres més obscurs, amb la consegüent influència en l'escriptura o la temàtica del post. Bé, avui és dimarts 13 i no en penso fer cap altre referència. Mai he cregut en aquestes coses. Potser avui no li tocarà a ningú l'Euromillones?
Com deia -perdó, una cançoneta i una altra (així de contradictòries i complementàries)- avui estic cansat i decebut. Casat del que deia abans i decebut de no haver sigut capaç -assumeixo la meva quota de culpa- de fer-me entendre. Potser també és que per poder entendre una cosa, cal voler-la entendre. Potser és que no convé entendre-la o potser és que no hi ha diguem-ne... valor -siguem correctes- d'afrontar les conseqüències d'entendre-la. La vida és així, amb totes les seves limitacions i limitats!
Estic rellegint Julio Cortázar i alguna coseta de Roberto Bolaño, ambdós autors molt recomanables -de fet, m'encanten!- per gaudir de la literatura. Aquesta tarda, mentre encara rumiava -entre cop de cap i cop de cap- sobre la irreverent existència del cuc de seda que habita entre les llanes del iac de Mongòlia, intentava trobar algun motiu per continuar escrivint una història que ja fa temps hauria d'haver acabat amb un final tràgic i inesperat. Moltes vegades, quan més ens encaparrem en continuar-la -amb l'ànim de millorar-la o fer-la suportable-, pitjor. En ocasions és preferible agafar els papers i tirar-los a la foguera. D'aquesta manera, no allarguem l'agonia d'un tema condemnat a morir.
Bé, ara sopar i dormir... no sense, abans, haver-me delectat amb la lectura d'unes quantes pàgines més de Los detectives salvajes. Demà, potser més... Aquesta de regalet final

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Fixa't!
    Podria enllaçar el teu últim missatge amb aquest, ja de nit i havent-me alliberada del fatídic dimarts (dilluns per a mi).

    Em deies adrenalina? Si clar, d'això es tracta justament, de no voler entendre o de voler superposar el dret del qui creu tenir el "poder" (veánse jefuchos, encarregats i llepaculs de torn) a l'experiència i la saviesa dels anys, dels silencis i del que sap observar abans de parlar ...
    Trio l'opció B, quedar-me a casa i encara que sola, tinc altres plaers que fan que el meu temps sigui tot un luxe, dit d'altra manera, em sento viva!
    Bona nit amic, demà serà un altre dia.

    Bessets amb aroma de pa calent ... hora de sopar!

    ResponElimina
  3. Que bé i amb bona música...veus? tot un luxe!

    ResponElimina
  4. Esgotament i decepció? Em sembla que la majoria estam estigmatitzats a perpetuïtat (amb comptades excepcions), ve amb el fet d'envellir en el món que ens ha tocat viure...
    Però puc respondre la pregunta que fas a mitjan blog: avui l'Euromillones em tocarà a mi! Hehehe.
    De la tríada musical, em qued amb en Santana, amb espines i tot!
    Bona nit, nin.

    ResponElimina
  5. Hola senyores!
    Com va tot? Ja veig, ja!!! Sembla ser que tenim gustos i cabòries semblants. Som humans, massa humans. Potser aquest és el problema... o potser és que ja n'estem cofois de ser-ho.
    No ho sé, però sempre és un plaer tenir-vos per aquest racó de món.
    Uns bessets, patons, i "arrumacos" diversos.
    També una bona nit (des d'aquí sento la flaire del pa... Què bó!!!)

    ResponElimina