dilluns, 5 de març del 2012

ARISTOCRÀCIA EMPOBRIDA

Observo amb autèntic estupor com una aristocràcia empobrida encara té tics de supèrbia, d'un orgull sense sentit, de sentiment d'impunitat... i de tot allò que adornava la seva condició i en ressaltava el seu port majestàtic. 
Ja no toca, companys (amb perdó!), ja no toca! Quan la casa pairal amenaça ruïna -per manca de recursos econòmics, fosos i dilapidats en exhibicions gratuïtes del que mai s'ha sigut- no us podeu permetre continuar en el vostre món il·lusori i fictici. El més trist són els lacais que han assimilat -irracionalment, com si estiguessin afectes pel Síndrome d'Estocolm- els mateixos sentiments que els seus amos i, en una actitud còmplice i sense raó, continuen ajudant-los a mantenir les seves beneites il·lusions.
Recordo sèries i pel·lícules britàniques -com m'agraden les produccions britàniques i la seva capacitat per retratar sorneguerament la realitat!- que descriuen perfectament el procés: de l'esplendor exhibicionista -ridícul, gairebé grotesc- a fer els àpats a la taula de la cuina i contractar visites guiades als turistes per unes estances que representen un món que ja no és real, amb l'únic objectiu de treure quatre calerons per mantenir les restes d'un Imperi decadent, això sí, mantenint aquell punt d'arrogància -ara, sense un duro que la recolzi- que caracteritza els de la seva estirp.
Avui ha sigut un dia molt interessant. He pogut comprovar com, finalment, tot torna al principi. La vida la conformen cercles que s'entrellacen. Tot té un principi i un final que es donen la mà. Per molt que vulguem mirar cap una altra banda i fer voltes per no passar per aquell camí, sempre hem de tornar a trepitjar aquelles pedres.
Acudir a algú quan ja res té remei, per haver incorregut en un deliri d'irresponsable grandeur, volent demostrar el contrari del que tothom sap: que no es té ni p... idea del tema, denota una manca absoluta de dignitat i de visió de la realitat. Esperar que tot s'acabi en una frase -molt irònica i un pèl sarcàstica, ho reconec!-: "Suposo que la resta de la humanitat no ha sabut entendre, en tota la seva extraordinària vàlua, les vostres propostes innovadores i genials" i veure com l'entomen sense sentir el més mínim rubor, ja és prou definitori de la classe de personatges dels que estem parlant. Quan t'han estat negant coses evidents sobre l'autoria de tot plegat, per després caure-hi de quatre grapes a la primera frase-trampa que formules -tampoc massa enginyosa, val a dir-ho, però suficient-, només queda el silenci. Un silenci piadós, seré però poruc, en visualitzar el lloc on poden portar el ramat aquestes llumeneres de pastors.
Aquesta tarda he escrit un microrelat sobre el tema. Quan l'estava rellegint i corregint, gairebé em cauen les llàgrimes. Ara, hauré d'esbrinar si eren llàgrimes de riure o, contràriament,  de la pena que sento quan veig alguns lamentables espectacles impropis de qui els dóna i de les circumstàncies en les que es produeixen (totalment evitables).
Ara, a sopar i a dormir... Demà continuarà l'espectacle de la vida, mai prou sorprenent i -malgrat tot i tots- interessant!

7 comentaris:

  1. Segurament q amb aquest text volies transmetre altres coses, però jo em quedo amb aquesta frase: "La vida la conformen cercles que s'entrellacen. Tot té un principi i un final que es donen la mà". M'ha encantat!

    Per cert, m'hauràs de passar la recepta per tenir tanta inspiració, pk jo per demà hauria de fer el final d'un relat i no sé com posar-m'hi, i mira que ho faig per plaer!

    Ah, i gràcies per lo de l'ull dret! hehehe! Bona nit, i a seguir gaudint de l'espectacle de la vida...

    ResponElimina
  2. ai no, q era l'ull esquerre...

    ResponElimina
  3. Hola Rachel, guapa!
    Si hi ha una cosa que m'agrada és fer textos a quatre mans (dues plomes). Si vols, fes-me cinc cèntims de què va tot el relat i et faré una proposta (infernal.posesion@gmail.com)
    Un petó molt fort (espero veure't l'ull dret).

    ResponElimina
  4. Bé, és com una discusió entre una parella, hi ha un nen pel mig. ella vol q ell se'n vagi. ell fa les maletes però diu q es vol quedar el nen.L'exercic és pensar un final positiu per aquesta història (final de contrast). Ja he escrit alguna cosa, molt surrealista...jejej Demà m'ho rellegiré a veure què.

    L'ull dret és igual que l'altre. a vegades un xic + tancat o obert, som asimètrics, poerò a simpe vista, igual!

    Bona nit!

    ResponElimina
  5. Posseïda ja soc aqui!.

    Cert és que tot té un principi i un final, i volta a començar...
    desitjant que aquesta "casta" quedi enterrada per sempre més.

    Bon dia amic.

    ResponElimina
  6. Hola Rachel!
    Fa un temps vaig escriure una mini-obra de teatre i en una escena, un nen rep el retret de la segona esposa del seu pare. Arriba el pare i fa que el nen vagi a dormir. Uns desconeguts, contractats pel pare, la maten i la fan desaparèixer. La història té un final sorprenent.
    Si vols, t'envio aquest fragment.
    Un petó!
    PS. Doncs si l'altre ull és tan meravellós com aquest que és veu...!!!!!

    ResponElimina
  7. Hola Sa Lluna!
    Sí, ja toca desfer-se de tant paràsit.
    Un beset!

    ResponElimina