diumenge, 18 de març de 2012

DESPERTAR HIPERACTIU

Poques hores després d'haver-me ficat al llit, encara sentint aquella olor inoblidable de la Niki -poden passar mesos entre trobada i trobada i sempre acabo reconeixent la seva olor-, torno al món dels "vius" mentre prenc la meva cafetera (6 tasses) de rigor i intento menjar alguna cosa per despistar l'estómac fins l'hora de dinar.
Tinc la taula del despatx de casa -contràriament al que és habitual en mi- feta un autèntic garbuix. El desordre sembla haver-se apoderat d'aquest reducte d'ordre i control. Començo a retirar -i tirar- coses que, de moment, ja no em fan cap servei. Res: un parell d'expedients, unes fotos que em van portar els meus amics, uns altres papers... De moment, van a descansar a la carpeta de "pendent d'arxivar".
Em miro el correu i tinc... Ooooooooohhhhhhhhhhhh!!!!!!! Prop de vuitanta correus!!!! Primer contesto els comentaris del bloc, els correus del compte associat al bloc i deixo els altres per aquesta tarda. Diversificar els comptes de correu per temes és molt pràctic. Tinc un compte per temes de feina, un per temes literaris, un altre pel bloc, un altre per temes particulars... 
Malgrat pugui semblar el contrari, no tinc son. No necessito dormir gaires hores per tornar a estar a màxim rendiment. Mentre contesto els comentaris i els correus, vaig recordant cada segon amb la Niki, cada porus de la seva pell, cada carícia, cada petó, cada... cada cada. Meravellosa, com sempre!!!! Sembla que tothom s'hagi posat d'acord per fer comentaris i correus. Ja m'agrada -de fet, m'encanta, perquè negar-ho-, però n'hi ha molts!!! Ara ho entenc: no miro res des d'ahir a mig matí. Aquesta matinada, quan he penjat el post anterior, no he volgut mirar-me res i ara m'ho trobo tot. Normal!!! Mica en mica, que cada resposta requereix un moment de reflexió i no hi ha pressa! Un al darrera de l'altre contesto cada comentari i cadascun dels correus del bloc. Sempre he pensat que qui fa un comentari o un correu, espera una resposta i no puc decepcionar-lo. Finalment, tots contestats!!!
Continuo arreglant la taula, guardant papers i fotos que em faran bon servei d'aquí uns mesos. No m'hi havia fixat, però el cirerer que vaig plantar, fa un parell d'anys,  prop de la prunera, està curull de flors. Escolto una mica de música mentre penso en escriure un post. Busco una imatge que l'il·lustri. Més música. Acabo de trobar una imatge magnífica. L'enganxo i penso el títol del post. Ja està, ja el tinc! Ara només cal començar a escriure i passar a negre sobre blanc el que penso. Fàcil, molt fàcil!!! Una mica més de música...
Després, potser, més!

1 comentari:

  1. Bona música...
    el treball pendent no serà tan dur ;)

    Una bessada.

    ResponElimina