dimecres, 14 de març de 2012

(NO) DIR LES COSES.

Avui seré breu. Estic cansat -física i psicològicament (vaja, que n'estic fins els collons d'imbecil·litats!)- i no estic de gaires orgues. Només un dubte: és millor -en un exercici de sincera lleialtat- dir la veritat, el què es veu a venir i què es pensa de les coses o, pel contrari, és millor -en un exercici d'hipocresia complaent i bavosa deslleialtat (més rendible, sens dubte)- dir el que el teu interlocutor vol sentir?
Francament, ja no ho sé. El que sí que sé és el què he fet i penso continuar fent (agradi o no, amb comprensió o sense): dir la veritat -almenys allò que, sincerament i de bona fe, penso que és la veritat-, corrent el risc d'equivocar-me -també de ser el més impopular del món-, però amb la consciència molt tranquil·la per haver dit i advertit sobre allò que considero inconvenient o font de problemes (normalment el temps em dóna la raó, malgrat costi de reconèixer). Ja sé que contradir i advertir, no és el millor, ni el més convenient, ni -a primera vista- la millor expressió de lleialtat -el contrari seria la lleialtat fàcil, però falsa i interessada-, però només conec una alternativa: el silenci. Abans de mentir hipòcritament, només queda el silenci! 
Doncs, per aclamació, serà silenci! Un silenci impassible, contemplatiu, impertèrrit i ignorant. Ja ho deia una amiga meva: "La ignorància d'un fet -la concepció del fet com a cosa aliena- proporciona una tranquil·litat enorme. Ara ja no sento ni pateixo, només visc aliena a qualsevol fet". Quanta raó tenia!!!!
Sopar -potser contestar algun comentari- i dormir, després... silenci! Un llarg i ignorant silenci!!!

7 comentaris:

  1. Valoro molt la sinceritat, en dono i espero rebre'n...Això sí, les formes també són importants i cal tenir cura alhora de dir les coses...I si algú, no la valora o no la desitja, cert que queda el silenci, el canvi de tema o les converses d'ascensor.

    ResponElimina
  2. Silenci...bonica paraula! Hi ha silencs i silencis. N'hi ha que poden arribar a ser terriblement dolorosos, i d'altres, en canvi, màgics. Silenci...quan estàs en pau amb tu mateix, quan fins i tot els teus propis pensaments callen...aquest silenci és agradable i terapèutic. Quan no tens clar si el que diràs és la millor opció...silenci com alternativa. Crec que t'entenc...espero que gaudeixis del silenci que aquesta nit desitges. i ja callo, no vull destorbar amb les meves paraules el moment...hhehehe! Bona nit!

    ResponElimina
  3. No sentir i no patir quan una idea et ronda pel cap i tu creus que és la correcta, suposa una tasca difícil per a mi.
    El silenci la presenta molt més intensa, encara que pot ser que -en silenci- el que si aconsegueixi és trobar una altra forma perquè se m'entengui.
    M'hauria agradat passar per aquí sense dir res...
    però, com sabries que penso de tot això?

    Ja m'explicaràs com aconsegueixes no sentir ni patir,
    si la idea l´has parida tu.

    Bessets com xiuxiuejos per a una nit silenciosa.

    ResponElimina
  4. Hola Audrey, benvinguda a aquest raconet!
    Sí, tens raó, les formes són importants, però crec que el fons és realment definitori i fonamental.
    Un petó i a reveure!!

    Hola Rachel, guapa!
    En aquest cas, el silenci no pretén fer mal. Només pretén desactivar una tensió unilateral i que és ha esdevingut inútil, per ignorada o malinterpretada.
    Un petó molt fort!!!!

    ResponElimina
  5. Hola Sa Lluna, amiga!
    La reiteració de les coses, cansa. A vegades, val més callar per no ofendre (ofensa totalment imaginària) i deixar-ho córrer.
    Passar sense dir res??? Això si que hagués sigut una ofensa!!!!
    Un besset d'aquells suaus i tendres!

    ResponElimina
  6. Res d'ofenses doncs, per aquí passem.
    Filadora.

    ResponElimina
  7. Hola Filadora, guapa!
    ja saps que tu mai ofens. També saps que sempre tens la porta oberta. Pots passar, quedar-t'hi, fer una cerveseta, una xerradeta...
    Un pató molt fort!

    ResponElimina