dimarts, 6 de març de 2012

INFINIT

Hi ha dies en els que sembla que tot torna a començar, com en un infinit cicle repetitiu i reiteratiu. Dir les mateixes coses en resposta a les mateixes preguntes; adoptar la mateixa actitud davant les mateixes actituds; passar de la il·lusió del que acaba d'obrir els ulls i afronta un nou dia a la decepció més profunda del que comprova que ha sigut igual que l'anterior, sense haver aconseguir res positiu...
Avui ha sigut -com ahir, com...- un d'aquests dies.
No parlaré del matí, no s'ho mereix. Ha arribat un moment en el qual ja poques coses mereixen ser destacades i només hi ha coses per ser avorrides i rebutjades. De la tarda, només la visita al metge amb un familiar i la visita -aquesta pròpia- al dentista, mereixen avui algun pensament meu. El dentista mereix alguna cosa més que un pensament: un mal pensament i dolor, molt de dolor! També obviaré contestes a correus surrealistes sobre temes massa amanits i que no porten enlloc. Qui vulgui fer foc per apagar-lo, que l'encengui solet!
Malgrat tot, avui he aprés molt. Sí, amb la meva avançada edat i encara aprenc coses. Avui he aprés a començar a desaprendre. També he començat a despreocupar-me per tot allò del que es volen -ni en saben ni poden... i ho saben!- preocupar d'altres. No vull fer nosa i penso que en aquesta vida, el millor és deixar que tothom faci el que pensa que ha de fer. També he començat a adquirir el do de la invisibilitat. Alguns també en diuen divinitat: estar a tot arreu i enlloc, alhora.
Una amiga em trucava i em preguntava si tenia algun conte mig començat, alguna idea que em voltés pel cap sobre una situació en la trama d'un relat que ella ha començat fa uns dies. I tant que en tinc!!! Més de tres-cents, per ser exactes!!! Malgrat això, sempre és millor una idea nova a un refregit d'idees velles. Tot plegat, per crear una situació argumental, només calen dos elements, per distants i inconnexes que siguin. Què tenen a veure un ou i una sabata? Res, oi? Doncs es poden formar moltes combinacions amb aquests dos elements. Una sabata que trepitja un ou? Una gallina que pon un ou en una sabata vella?... I així fins l'infinit.
La vida és igual. Les relacions més inversemblants, en ocasions unides només per sentiments o caràcters complementaris -com el covard i el pilota- creen mil combinacions i situacions grotesques que poden servir per inspirar-nos un relat o una història. Només cal observar, tenir reflexos a l'hora de prendre notes -ja sigui escrites o mentals- de frases, gestos, contradiccions, comentaris, comportaments, etc. Tot això, passat pel sedàs de la caricatura i fet arribar a l'extrem de l'exageració -ja sigui còmica o tràgica-, tot accentuant-ne els punt àlgids, ens permetrà crear un nou món paral·lel en el que els personatges arriben a ser més humans -en el sentit vulnerable i imperfecte- que les pròpies persones en les que es basen.
Doncs bé, aquí ho deixo per avui. Una mica de fruita i a plegar l'orella, que demà pot ser un gran dia -malgrat no en tingui gaires garanties ni esperances- i no voldria que els moments de gloria i/o vergonya d'alguns m'agafessin mig adormit o despistat, i perdés l'oportunitat d'enriquir i augmentar la meva galeria de perfils de la natura, de la que jo en sóc l'exemplar més singular.

7 comentaris:

  1. Espero no interrompre el teu somni, ni tan sols destorbar el teu sopar.
    Només deixar-te unes paraules ... la teva reflexió m'ha deixat amb mal gust de boca.
    Desangelat? No crec!
    De vegades sento aquesta mateixa sensació que descrius, un nou dia, què ha de nou?
    Aleshores "desando" tots els camins a la recerca d'alguna cosa que em pugui sorprendre. Prenc un camí diferent per anar a treballar, obro calaixos que fa temps que no he endreçat, visito llocs on mai m'he perdut, preparo un dinar canviant els ingredients ...
    Altres vegades, són les persones que em sorprenen, encara que cada cop menys.
    Saps? El dia que desaparegui la meva capacitat de sorprendrem, ja no hi seré.

    Dolços somnis amic.

    ResponElimina
  2. Es tracta de saber trobar les petites coses que fan que el dia sigui diferent.

    ResponElimina
  3. Hola Sa Lluna!
    No destorbes, no et preocupis.
    Normalment, tinc temporades com aquesta. Potser és que em sap greu veure segons quines coses i em decepcionen d'altres.
    Una manera que no t'afectin les coses és que no t'importin. El dia que no m'importin segons quines coses, ja no valdrà la pena llevar-se al matí.
    Dolços somnis i que es transformin en realitat!

    ResponElimina
  4. Hola Sa Lluna!
    No destorbes, no et preocupis.
    Normalment, tinc temporades com aquesta. Potser és que em sap greu veure segons quines coses i em decepcionen d'altres.
    Una manera que no t'afectin les coses és que no t'importin. El dia que no m'importin segons quines coses, ja no valdrà la pena llevar-se al matí.
    Dolços somnis i que es transformin en realitat!

    ResponElimina
  5. Hola Maria, guapa!
    Ui!!!! La resposta anterior sembla ser que s'ha duplicat!!!!
    Quines coses!!!
    Potser aquesta és una de les petites coses que dius. Potser sí.
    Un petó molt fort!!

    ResponElimina
  6. Ja veus si basta poc per rompre amb la quotidianitat i,
    a mi, m´has fet somriure ;)

    Bessets de bon dia.

    ResponElimina
  7. Hola Sa Lluna,
    doncs si t'he fet somriure, ja ha valgut la pena viure aquest dia. Petites coses com aquesta són les que em fan continuar confiant en la salvació de la espècie humana.
    Un besset...o dos... o tres....!!!

    ResponElimina