La Coloma Ros estava caient en un pou sense fons, la seva salut mental s'esquarterava per moments i ja no li quedava ni un mínim de dignitat. La seva darrera neurosis ja arribava a extrems de pati de col·legi i ara ja no es conformava amb tenir pensaments privats, ara ja els feia públics i demanava accions en contra d'en Pol. Les accions que demanava eren del tot irracionals i més pròpies de una noieta adolescent -ni les adolescents d'avui en dia són tan ridícules en les seves pretensions- que d'una senyora de més de quaranta i escaig anys.La vida dona moltes voltes i, aquella que en temps havia tingut una credibilitat interessada, ara, ella soleta s'anava arrossegant pel fang per la seva manca de caràcter i per la seva bogeria demostrada davant de tothom.
Havia arribat a un punt en el que veia fantasmes per tot arreu i que transmetia una imatge de debilitat mental impròpia d'ella. Ja intentava fer-se la dura, ja... però, cada vegada que obria la boca contra en Pol, es desacreditava a ella mateixa.
Es pensava que era el centre d'atenció de tothom, però el que feia era el ridícul en totes les seves accions. No s'esperava d'ella aquesta debilitat, aquesta manera de fer tan fràgil i tant vulnerable era un greu impediment per a continuar mantenint el rol que havia de desenvolupar a l'empresa Companys & Companys.
En els darrers dies havia tingut diversos incidents histèrics i histriònics que ratllaven l'autèntica bogeria. Algú havia de fer alguna cosa...
Què us sembla el perfil de la Coloma Ros? Què creieu que li passarà? Es tornarà boja del tot?. Ja m'ho comentareu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada