dissabte, 4 de juliol del 2009

NO ENTENDRE RES

No entenien res, però res de res. Les pors els assaltaven i es pensaven que en Pol tindria un moment de bogeria i emprendria una venjança desaforada, irreflexiva i brutal. No, en Pol tenia una cosa que els seus enemics només utilitzaven de pes mort i per omplir el crani: cervell.
No era ni el moment ni l'hora de la venjança física. Ara era el moment de la venjança legal i moral. Primer seria aquesta, desprès l'altra. Primer l'escarni públic, la confrontació conjugal, la publicitat de la seva vida extraconjugal, l'evidència de la mentida i de la voluntat de fer mal. Això era el primer...
La venjança física vindria desprès, passats el dies, setmanes, mesos o anys. No calia córrer, no hi havia pressa. En Pol podia esperar el seu moment. Ja tenia tot el cronograma dels esdeveniments fet. Ell ja sabia el dia, l'hora, el moment, les circumstàncies i la manera de portar a terme la seva venjança. Ho havia preparat tot amb minuciositat, detalladament, amb la precisió del bisturí d'un cirurgià. Ells mai sabrien ni el dia, ni el lloc ni la forma en la que passaria, només tenien una certesa: passaria...
D'altra banda, la moral d'en Pol era com la pedra d'un riu: poden passar anys, fins i tot segles, al mig de l'aigua i, si partiu la pedra per la meitat, veureu que a l'interior continua seca.
Darrerament, les coses milloraven. La tendència començava a canviar. L'opinió generalitzada era que els seus enemics estaven estirant aquest assumpte per manca de proves i es començava a demostrar que tot era una gran comèdia. Per quin motiu, passat tant de temps, encara intentaven fer mal a en Pol? No era més rendible anar a presentar les proves al jutjat? O, potser no en tenien?.
En Pol encara no havia obert la boca ni aportat res. Es reservava pel gran moment, pel moment precís... Els seus enemics ja havien acabat tots els seus arguments i només es dedicaven a perllongar el procés, sacrificant la poca credibilitat que els quedava. Cada dia en tenien menys de credibilitat i, les seves darreres accions, encara mostraven amb més claredat, la feblesa de la seva postura. Eren accions desesperades, sense fonament, esperant esgotar els darrers cartutxos -més que cartutxos eres cebetes de Sant Joan- amb la col·laboració dels hereus de l'amic Palma.
Aquests hereus continuaven emprenent accions d'una manera discrecional, sense fonament i sense un nord fix. Ara ja no estaven emparats per en Palma i no les tenien totes. Amb ells, en Pol feia servir la mateixa tàctica que amb la resta: els deixava fer. Aquesta tàctica donava resultats i cada vegada es mullaven més i millor pels interessos d'en Pol.
La darrera acció d'aquests magnífics gestors del despropòsit ja era ridícula i només mereixia la hilaritat d'en Pol. No estaven legitimats a emprendre-la i es permetien fer-ho i per escrit, és a dir, li donaven el motiu i la prova necessària per a crucificar-los.
En Pol ho tenia clar: esperar, esperar i esperar. Només calia esperar. Ells mateixos l'estaven espifiant, no els calia l'ajuda de ningú.

Com ho veieu? És correcta la postura d'en Pol? Alguns de vosaltres m'havíeu aconsellat que en Pol fos més agressiu? Encara penseu el mateix? Necessito les vostres aportacions...
Música: Nirvana i The Cure. Beguda: Cava amb llimonada i unes gotetes (bé, una mica més) de whisky.



4 comentaris:

  1. Hola company.
    Cada dia flipo més amb aquesta història. He parlat amb aquella persona que vas dir-me i m'ha aconseguit aquella informació que et calia per a documentar el teu llibre "Revenja".
    També et vull dir que aquí ja s'han acabat les històries. Aquest nou cap serà millor que l'anterior, segur. espero que algun dia facis un pensament i tornis amb nosaltres.
    Una abraçada company.

    ResponElimina
  2. Hasta la saña, métele caña...
    Los enemigos de tu personaje son unos pardillos. Al final Pol tendrá que utilizar lo que tiene y los joderá vivos.
    Un abrazo, amigo.

    ResponElimina
  3. Ya he visto tu correo. No te preocupes, estamos en ello. Una idea: ¿Y si entre todos montamos un final como el de El Padrino III? Es decir, que una persona diferente se encargue de cada uno de los enemigos de Pol.
    Seria una diversión de fin de semana y cada uno tendria libertad y creatividad para el enemigo que le correspondiera.
    Ya dirás algo.
    Saludos.

    ResponElimina
  4. Uffffffffff...... Exorcista, he llegit el teu escrit del senyor Trom i m'he posat com una...
    Bé, t'he fet un correu amb les meva adreça de correu electrònic i parlem de muntar un numeret doctora-pacient...
    Segons altres comentaris del teu bloc ets una màquina. Jo vull ser un dels teus engranatges. Vull provar el teu èmbol.
    Un petó.

    ResponElimina