VOLAT IRREPARABILE TEMPUS

Si, amics, el temps vola, de forma imparable, i inexorable, hi afegiria jo. No deixa marge de maniobra ni ens perdona un segon. Ens fa més vells, a alguns inclús més madurs. El que és molt clar és que no hi ha marxa enrera, cap ni una, de cap de les maneres...
Hi ha una dita castellana que diu "a lo hecho, pecho". Té raó. Quan una persona es precipita i emprèn una acció, no pot tornar enrera. Només pot aturar-ho i esperar la benevolència de la part perjudicada.
Perllongar una situació sense sentit, no té cap tipus d'explicació. Només es justifica per la por d'enfrontar-se amb les pròpies responsabilitats i per la necessitat d'aplaçar en el temps el dia de la veritat, per manca de convicció i de força probatòria.
El temps continua passant i totes les vivències i accions passades no les podem tornar a viure o a fer. Han quedat com una marca en el calendari del temps. Un calendari del que ja em tirat els fulls i en el que no hi podem rectificar les anotacions fetes.
Passar uns anys fent bullir l'olla gratuïtament i mantenint una fantasia, no té cap sentit. Al final, tot arriba i tots ens em d'enfrontar amb els nostres fantasmes, amb les nostres veritats i amb les nostres mentides.
Fa un moment, he parlat pel xat del gmail amb un amic, comentarista habitual d'aquest bloc, en Tapes i m'ha fet cinc cèntims d'una nova "proesa" d'una amiga meva. Hi ha vegades en les que perdo la confiança en la inteligència humana, de veritat...
D'altra banda, he vist que us heu animat a fer comentaris als darrers post. Bé, en general només vull dir-vos que ja sabia que podia comptar amb vosaltres per desenvolupar aquest projecte: "Revenja"
Vull fer una especial menció a la "Doctora Trapella", que em feia una "proposició indecent" en un comentari seu. Bé, Doctora, jo estic obert a totes les possibilitats. Tinc la gran avantatja de no tenir que donar explicacions a ningú. Ja he llegit el teu correu i ja l'he contestat. Ara la pilota està al teu terrat. Ja em contestaràs i em diràs què et sembla.
Bé, amics, avui és diumenge a la tarda i tinc moltes coses a fer. El que no tinc són ganes de fer-les... però no hi ha més remei, s'han de fer. Potser al vespre m'animo a fer un altre post, aquest amb més tranquil·litat sobre algun tema intranscendent, que són els millors, i que a ningú importa.

Música: Luís Eduardo Aute, Beguda: Granissat de llimonada natural amb un toc, molt poc, de vodka.