TROBADA IMPREVISTA.

Fa uns dies, vaig tenir una trobada imprevista amb un ex-company de l'escola. Feia més de 30 anys que no ens veiem -amb la vida tant atrafegada que he portat jo, no és estrany- i vàrem prendre un cafè junts. Encara el recordava amb pantalons curts -les nostres vides es van separar en acabar l'EGB- i mentre preníem el cafè no el sabia reconèixer. No l'identificava amb aquell nen que sempre somreia, magnífic estudiant, amb ganes de viure i amb un futur prometedor.
La conversa anava agafant un caire biogràfic i jo li vaig explicar les meves anades i vingudes per mig món, les meves aventures i algunes incidències més de la meva vida. Arribat el moment, em va preguntar si estava casat i si tenia fills. La meva resposta va ser rotunda: no, per voluntat pròpia.
Es va fer el silenci i, quasi bé amb llàgrimes als ulls, em va dir que ell s'havia casat i separat tres vegades, tenia set fills i ara vivia amb una altra senyora, aquesta vegada "en pecat". Es va tornar a fer el silenci i li vaig preguntar sobre com s'ho havia fet per a tenir una vida sentimental -i sexual- tan activa.
Es va tornar a fer el silenci, aquesta vegada més llarg, i caient-li les llàgrimes em va dir el següent:
-Mira xxxx (Exorcista) voldria esborrar la meva vida a partir dels 17 anys. Tota, absolutament tota. Vaig tenir un primer matrimoni que va durar set anys i que em va donar dos fills. La meva dona em va abandonar. Desprès un altre matrimoni de nou anys i tres fills més. També em va abandonar la dona. El tercer matrimoni va durar sis anys i vàrem tenir dos fills més. També em va acabar abandonant la dona... Actualment, visc amb una dona des de fa dos anys i encara no tenim cap fill....
Desprès d'això vaig pensar que la meva vida era un paradís, comparada amb la seva. Però va acabar de buidar el pap:
-Faig autèntics equilibris per tal de pagar la pensió de les tres dones i els set fills, les hipoteques i per tal de poder menjar la meva actual parella i jo. Treballo a qualsevol hora, del que calgui i per a qui calgui.
En aquell moment, el seu plor ja era espectacular i la gent de les taules del costat ens mirava. Estava tant tocat que va arribar a abraçar-me i plorava sobre meu. Finalment, vaig buscar una bona excusa i vaig marxar. No volia que es suïcidés davant meu, obrint-se el ventre amb la cullereta del cafè... Vaig pagar els dos cafès i vaig marxar. Ell es va quedar encara assegut en aquella taula.
Mentre continuava caminant pel carrer, vaig pensar en quina era la situació d'aquest conegut, tot intentant posar-me en la seva pell. Impossible, m'era impossible assimilar tanta desgràcia. En aquell moment vaig pensar en la gran sort que tenia i quan n'era de bella la vida... sense tres ex-mullers i set fills!!!! Vaig pensar que la soledat era una benedicció del Senyor que mai li podria agrair suficientment...
Desprès d'aquest record, no em queden ni ganes de sortir. Avui em quedaré a casa, amb glaçonera, refresc, beguda esperitosa i veient "Conan el bárbaro", que fan a les 23.45 h. a Cuatro. Serà un retrobament amb el cinema d'aventures. El que no arribaré a entendre mai és per quin motiu han de fer aquestes pel·lícules a hores tan intempestives. Diuen que són violentes i que ho fan per tal de protegir els espectadors. Potser no és més violent tenir el panorama vital del meu ex company de classe?