REFREDAR-SE A L'ESTIU

Direu que agafar un refredat amb la calor que fa és la cosa més rara del món. Doncs, no, no i no. Cada any, per aquestes dates, afegeixo a la calor la penitència d'un refredat. "Això et passa per dormir amb el cul a l'aire" em deia ahir un amic.
Sí i no. El problema està en els aires condicionats dels transports públics i dels centres de treball. Hi ha dies que utilitzar un transport públic es converteix en una expedició al Pol Nord. No tenen mida ni mesura a l'hora de fixar la temperatura i et pots trobar que passes d'una calor -amb tota la seva xafogor- de 33 graus a una temperatura de 17 o 18 graus a l'interior d'un vagó de tren.
Desprès d'aquest canvi climàtic -semblant a una glaciació- tornes a la realitat i sues com un esquimal al Sàhara. Minuts desprès, puges a un autobús i tornes a notar que ha tornat l'hivern. Baixes de l'autobús i tornem-hi amb la calor.... i així fins a l'eternitat.
No ajusten els aires condicionats per tal que morim de descompensació climàtica? Tant difícil és? No ho crec, però també crec que no tenen cap interès en fer les coses d'una manera racional. Aquesta racionalitat que sembla haver perdut la nostra societat.
Doncs bé, aquí estic, refredat com una rata per culpa dels aires condicionats. Sort que ja fa uns dies que ho estic i això s'acaba. El que és un autèntic sofriment és no poder viure de calor i , a sobre, congestionat.
No hi ha Dret....