PENSAMENTS LABERÍNTICS

Heu analitzat mai quina és la vostra vida? Heu pensat quin és el poderós motiu que us impulsa cada matí fora del llit -que és on millor s'està a les hores intempestives en que jo m'aixeco- i us fa afrontar la vida amb l'energia suficient per "gaudir" d'una jornada estressant? Quina necessitat tenim de fer-nos mala sang per una cosa que ni és nostra, ni sobre la que tenim el control? Per quin motiu la gent es pensa que som estúpids i que no ens assabentarem d'allò que és del tot evident?
No intenteu contestar cap d'aquestes preguntes. No tenen resposta. La vida, és com és i no ens la podem passar -i malgastar- intentant canviar allò que és immutable.
Mentre tornava cap a casa, desprès de treballar, he pensat en la resposta d'alguna d'aquestes preguntes i totes tenien múltiples respostes. La llàstima és que cap resposta m'ha satisfet. Si a tot això hi afegim que els gentils i meravellosos senyors de la RENFE han decidit que jo havia de compartir més temps amb ells i, amb aquest propòsit, han deixat aturat el meu tren, durant una bona estona, en una estació, us podeu imaginar amb quin humor he arribat a casa...
No patiu, als cinc minuts -temps de posar-me les xancles i els bermudes, ja m'havia passar el mal humor. Si hi ha una cosa que odio profundament en aquesta vida és perdre el temps per culpa d'altres. Qui té el dret diví de disposar del nostre temps? Per quin motiu ho hem de permetre gratuïtament?
Mireu, avui ha estat un dia dur, molt dur. No és bo preguntar-se segons quines coses. La resposta pot ser més inquietant que la pregunta...