NOVA VISITA AL METGE DEL SENYOR TROM

El senyor Trom tornava a anar al metge i pensava durant el viatge en autobús en la Clàudia, la doctora que el tractava durant el darrer any i mig. Es feia una imatge mental d'ella i no aconseguia recordar com va ser la seva primera consulta. Sabia que era en el mateix lloc, però era incapaç de determinar en quin moment va decidir que aquella meravellosa dona havia de formar part de la seva vida.
En arribar a l'hospital, va anar directe a la sala d'espera de la seva doctora. El senyor Trom sempre arribava abans d'hora a la consulta i esperava pacientment -mai millor dit- a que li toqués el torn.
Dies abans, havia quedat per a sopar amb la seva doctora, ella havia fet cas al senyor Trom i li havia trucat. Va ser una vetllada meravellosa i volia que es tornés a repetir. De sobte, el van cridar i va passar a la consulta.
- Bon dia doctora
- Bon dia senyor Trom
La porta es va tancar darrera d'ells i ja no necessitaven dissimular.
- Hola Clàudia, com estàs?
- Bé, i tu?
- Dona, penso que ets tu qui m'ho ha de dir... no?
- Em referia a com et trobes anímicament, va respondre ella.
- Bé, sempre bé... ja ho saps.
- Doncs jo tinc notícies mèdiques, va dir la doctora
- I quines notícies són, bones o dolentes?
- Ho sento.... -va dir ella, mentre li queia una llàgrima.
El va abraçar i, a cau d'orella, li va dir:
- Ho sento, de veritat. Ho sento, ho sento, ho sento.... S'ha estès una mica més....
- Bé, llavors vol dir que està viu. No permetria que res meu fos mort...., va respondre irònicament.
- Però que dius?, va dir ella mentre plorava. Estàs boig o què?
- No, Clàudia, no estic boig. Símplement fa temps que estic preparat per a tot. Només hi ha una cosa per a la que no estava preparat.... no estava preparat per a conèixe't. Abans tant em feia morir i ara...
- Ara què?
- Ara...
Ell no va dir res mes i va començar a besar-la. Al principi ella es resistia, no per ell, pel lloc. Ella va passar la balda de la porta i el va deixar fer...Al cap d'una estona, de suor, gemecs i sospirs (no podia cridar o les persones que esperaven haurien marxat corrents) ella es va tornar a posar les calces, es va recol·locar els pits dins dels sostenidors i es va cordar la bata blanca. Ell es va pujar els pantalons i es va arreglar la camisa.
- Quant temps em queda?, va dir ell.
- No ho sé. Tot depèn de com evolucioni i de la rapidesa amb que s'estengui.
- Vull torna-te a veure. De fet, m'encantaria morir als teus braços, follan-te una i altre vegada, sentin-te gemegar, sospirar i cridar com si fos la primera i darrer vegada que ho féssim...
-Jo també ho vull, va dir ella. Vull repetir aquella nit, la nostra nit, la millor nit que mai he viscut.
- Ho farem, no pateixis.... una i altre vegada, les que tu vulguis.
- Ens truquem?
- D'acord, ens truquem i quedem, va dir ell.
Es van acomiadar amb un petó inacabable, humit, salvatge i animal, primari, d'aquells que només en dónes cinc o sis en tota la vida...
En sortir de la consulta, el senyor Trom, va agafar l'autobús de tornada a casa mentre pensava en la gran sort que havia tingut de poder viure els darrers moments de la seva vida amb sexe non stop amb una dona meravellosa. Ja no pensava ni en la malaltia, només pensava en la Clàudia, que li havia proporcionat la millor teràpia per a morir millor....