POTSER QUE ENS ACLARÍSSIM...

En aquesta època, als matins, quan agafo el tren per anar a treballar ja no hi trobo gaire gent. Aquesta és una tendència que s'accentua en el mes d'agost. Avui, he sentit una conversa -penseu que jo agafo el tren a les 6.30 h.- que m'ha inspirat aquest post. Hi havia una noia, asseguda davant meu, que parlava pel mòbil. Feia uns crits brutals, com si el seu interlocutor l'hagués d'escoltar sense necessitat de mòbil. Penso que volia que l'escoltéssim, d'altra banda em sembla innecessari cridar d'aquella manera. Tot anava d'un marit -o parella- de la que es volia separar i de com li explicava a una altra persona que, sembla ser, era el seu amant.

La noia, petitona i primeta, era un sac de nervis, cridava com una posseïda i semblava força empipada.
-Santi, saps que m'ha dit? -deia tota indignada-. Doncs m'ha dit que ja n'està fart de trucades d'estranys i de que jo sempre estigui enganxada a l'ordinador. Això no m'ho pot dir, no li permeto!. Avui li diré que ens separem!
-Eva, no li facis cas, has de mantenir el tipus i continuar. No li diguis res de separar-te. Has pensat en els nens? A més, què faràs una vegada et separis? -Li deia ell amb evidents ganes de mantenir el seu estatus actual de "ni contigo, ni sin tí"-. Ja saps que jo t'estimo molt, però aquestes coses s'han de pensar, no es pot prendre una decisió així com així.
-Però ja n'estic farta i, a més, ho acabarà descobrint. Em penso que ja s'ensuma alguna cosa i tu en tens molta culpa. No m'has de trucar a segons quines hores! Prou faig que espero a que ell dormi per obrir els correus que m'envies. Si ho sabés...!!
-No siguis tonta, ell mai ho descobrirà. Si algun dia descobrís alguna cosa, sempre tenim el plan B, sempre podem dir que és un altre qui et truca, que és un altre qui t'envia els correus -li deia amb molta seguretat. A més, tingues en compte que jo t'estimo... quedem desprès?
-No, avui no. Avui no pot ser. Tot el matí estaré controlada i desprès, quan surti, he d'anar a comprar, a recollir els nens, fer el sopar... Ja tinc ganes de veure't, ja, però avui no podrà ser.
-Escolta, ahir em va semblar veure't amb el Pepe, en el seu cotxe, a mig matí. Hereu vosaltres? On anàveu? Com és que estàveu junts? Com és que et va venir a veure? No li ve de pas entre casa seva i la feina... -recriminant-li amb un punt de gelosia.
-No, és que havíem quedar per esmorzar, però... per quin motiu et creus que t'he de donar explicacions a tu? Ja fas com ell, ja vols controlar-me. Tots sou iguals. Qualsevol dia em faig lesbiana, ja n'estic farta dels homes!!! Adéu, ja parlarem... -dit això, li penja el telèfon i fa una altra trucada.
-Pepe? Sóc jo...si, jo. Encara no has sortit de casa?
-T'he dit mil vegades que no em truquis mentre encara estic a casa... la meva dona... -diu ell, tot preocupat.
-Perdona. No, ja sé que no et puc trucar mentre estiguis a casa. No tinguis por, la teva dona no descobrirà res. Vols que quedem avui a mig matí? Tinc ganes de veure't, moltes ganes.
-Ahir ja vàrem quedar, al final sospitaran. Jo no puc justificar cada dia el venir a veure't, però m'agrades tant!!! -declara amb passió i libidinitat submisa.
-No et preocupis, a mig matí tindré una bona estona lliure i podrem estar junts, al teu cotxe. Ahir ho vaig passar molt bé i avui vull repetir -respon, incitant-lo i excitant-lo.
-De debò, em pensava que no t'havia acabat d'agradar. Et vaig notar molesta quan et vaig demanar que em fessis la pinça birmana... -diu amb por de ser rebutjat.
-Per cert, en Santi m'ha preguntat per tu. Ahir ens va veure quan sortíem en el teu cotxe però, no et preocupis, ja ho he arreglat. Cada dia em molesta més, crec que està gelós de tu. No ho sé. Jo no hi tindria mai cap tracte amb ell!!!
-Si et molesta m'ho dius, ja saps que jo et defensaré sempre, sempre!! -diu fent-se el milhomes.
-Ja ho sé amor. Només et dic que no és bo que ens vegi junts. Potser hem de ser més prudents... Avui prepara't que et menjaré tot. Però tot, tot. No saps com et desitjo. Amb tota la teva experiència, la teva classe, la teva intel·ligència... -diu amb la boca petita-. En aquell moment, li sembla que l'ha ensabonat massa i pensa que és millor deixar-ho. -Escolta, ara t'he de deixar, he de baixar del tren. Ja estic a punt d'arribar a la feina.
-Adéu cigronet, ja ens veurem a mig matí. Et vull demanar si..., és igual, no he dit res -ell pensava en la pinça birmana, aquella tècnica ancestral que sempre havia sentit anomenar i que mai cap dona li havia fet. -Adéu...
Ella guarda el telèfon i baixa del tren. Encara no fa dues hores que s'havia llevat i ja ha via enganyat al marit -o parella- i a dos amants: a un per dir-li que no podia quedar amb ell, a l'altre per dir-li quan bon amant era. En veritat, el trobava repulsiu, però li pagava molts capricis. Així no havia de donar explicacions al marit sobre les grans despeses que tenia en autèntiques tonteries... Per això, per tonteries, s'havia complicat la vida amb coses molt serioses...

Què us sembla, creieu que puc desenvolupar i detallar més aquesta història? En poden sortir uns quants posts més?